Sense retrets i per al·lusions
Toni Postius.
CARTA d'Antoni Postius a la resposta del Paer en cap Àngel Ros a una primera carta del mateix Toni Postius. - Primera carta. Postius a Ros: Ocasió perduda - Segons carta. Ros a Postius: Ocasió perduda, la seva
Sr. Director:
El passat dissabte 24 de juny va tenir l’amabilitat de publicar al diari que dirigeix un article meu titulat Ocasió perduda, on feia una sèrie de reflexions sobre el que havia donat de sí el debat del Ple de l’Estat de la Ciutat del dia 22. Com que la col·laboració que faig amb la secció d’Opinió d’aquest mitjà té caràcter quinzenal, el meu proper article hauria de sortir publicat el proper 8 de juliol. Avui, però, li faig arribar aquestes ratlles només perquè aquest dilluns el paer en cap Àngel Ros m’al·ludeix directament. No vull iniciar un cercle de resposta i contra- resposta que avorriria els seus lectors, però avui em sento en l’obligació de fer algunes consideracions.
La primera. Sembla que al senyor Ros no li va agradar el meu article i que això el va impulsar a dedicar-me una resposta que m’ha semblat una mica impulsiva. Entenc que no li agradés, com moltes vegades a mi no m’agraden moltes coses que llegeixo, però el respecto. A ell i les idees que representa, tot i que no les comparteixo. El senyor Ros, en canvi, fa una distinció que m’ha sabut greu: diu que sempre ha respectat el meu partit, però insinua que no em respecta a mi i adverteix els lleidatans de no conèixer-me prou. No entraré a comentar- ho. Afortunadament a ell sí que el coneix tothom, i cada vegada més.
La segona. Em recorda que a les eleccions del 2015 ell va quedar primer i jo segon. Prou que ho sé. Això sí, s’estalvia el petit detall d’esmentar que ell va passar de 15 a 8 regidors perdent 6.498 vots, i que la nostra candidatura va aplegar gairebé un miler de vots més que al 2011. I és cert, li vaig dir no a fer un pacte. Justament, perquè durat la campanya havíem promès que nosaltres no el faríem alcalde. Se’n diu complir.
La tercera. Àngel Ros ens recorda com van anar les negociacions dels pactes després de les eleccions del 2015. Nosaltres ens vam trobar amb tothom que havia concorregut a les urnes dient que no estava disposat a fer-lo alcalde de nou perquè enteníem que hi havia una majoria que no volia que repetís. Tanmateix, ja sabem com va acabar tot plegat. I no som pas nosaltres els qui vam prometre una cosa en campanya i vam acabar fent la contrària. Els que ho van fer aquí també ho han repetit a Espanya amb Mariano Rajoy. Res més. Només vull reiterar que arribats a aquest punt en què ens fa la sensació que la Paeria és presonera de les forces unionistes, li reiterem a l’equip de govern la nostra mà estesa si decideix tornar als postulats que el PSC havia defensat en el passat en matèria de llengua i dret a decidir, i si es compromet a una cosa tan senzilla com és complir amb els acords que aprova el consistori.
Sense retrets.
