17-A: repulsa i no propaganda
SR. DIRECTOR:
Fa un any es produí el brutal atemptat a Barcelona i caldrà depurar les responsabilitats polítiques corresponents a àmbit municipal, de Catalunya i l’Estat espanyol, més enllà de manipulacions al servei dels governs de torn, amb la veritat, no culpant cossos policials d’enlloc que mostren la seva professionalitat dia a dia (limitant-se, lògicament, a acatar ordres de dalt tot i estar ara de moda desobeir lleis, quan convé).
La maduresa demostrada davant els atemptats de l’11-M a Madrid, o amb l’assassinat del membre del PP Miguel Ángel Blanco (a banda d’alguns sectors interessats a treure rèdit polític enmig de mentides informatives) quan grans marees ciutadanes per sobre ideologies, pensaments i banderes uniren tothom en actes de repulsa cap a aquests actes de brutalitat, vinguin d’on vinguin (encara que davant la barbàrie serveixin de ben poca cosa), contrasta dissortadament amb l’acte de repulsa cap a l’atemptat de l’any passat a Barcelona, convertit en acte de proselitisme polític per treure profit electoral, enfrontar la gent i fer apologia de les polítiques socials i territorials de totes les parts.
I com el cos dels Mossos d’Esquadra, que no vol ser instrumentalitzat (tot i la seva heroïcitat demostrada), esperem que en aquest trist aniversari tothom, i la classe política en particular, estigui a l’alçada moral, pensant en les víctimes (que, com sempre, és gent del poble pla, i ara oblidades passat l’efecte mediàtic després de la seva instrumentalització), encara que també cal anar més enllà d’actes simbòlics.
Un control més gran de fronteres, millors polítiques socials i de seguretat ciutadana o l’aposta pel codesenvolupament als països subdesenvolupats? i per una altra banda, què hi ha de la venda d’armament a certs règims causants de moltes d’aquestes guerres? Que el vent de la Justícia comenci a bufar. En record de totes les víctimes. D’aquí i allà.
