Seguretat a les obres de carretera
Fa temps que he detectat la greu falta de seguretat que pateixen els treballadors que fan tasques de manteniment a la carretera, i m’he decidit a denunciar- ho de forma pública per mitjà d’aquest espai de tanta difusió. En concret, m’he de referir a l’últim cas succeït recentment, la segona setmana de gener, a la carretera nacional 230, en el tram que va d’Alfarràs a Lleida. A les 8 del matí, amb una llum encara poc definida perquè predominava una mitja foscor. Hi havia la brigada de manteniment fent feines de desbrossament de les cunetes, amb unes mesures de seguretat mínimes, que posen en risc tant la vida dels treballadors com la dels usuaris conductors. Els senyals de trànsit que fan anar crec que són inadequats, insuficients i s’han quedat obsolets. La placa de senyalització no és ni lluminosa ni reflectant, fet que obliga el treballador a anar esquivant els cotxes a fi de no deixar-hi la vida.
En aquest sentit, voldria convidar el responsable de manteniment que faci una volta in situ per veure les condicions en les quals treballen aquestes persones. Desconec el pressupost amb què treballa l’empresa responsable, però crec que valdria la pena que portessin una bona senyalització i que fos lluminosa. Sempre que he tingut ocasió de sortir del país, he vist que en altres països europeus no escatimen en mesures de seguretat envers aquests treballadors i usuaris. Cal afegir que fa 50 anys que condueixo, i la senyalització continua sent molt rudimentària. Sempre he vist les mateixes poques mesures de seguretat, tot i que a la carretera ha augmentat el nombre de vehicles i la velocitat d’aquests. La senyalització es pot comprar, les vides, no!
