Entre l’abandonament i l’agressió territorial de l’Horta
Les partides de l’Horta Sud de Lleida fa anys que pateixen un abandó sistemàtic per part de les administracions públiques. La manca de serveis bàsics, el deteriorament dels camins rurals i la brutícia acumulada en marges i espais públics han esdevingut el paisatge habitual per als veïns i pagesos que encara lluiten per viure i treballar a la nostra terra.
No hi ha desbrossament regular ni un calendari estable de manteniment. Les actuacions són puntuals, sovint tardanes i només es fan a demanda. Mentrestant, la vegetació envaeix els camins, dificulta el pas i incrementa el risc d’incendis.
Aquesta falta de previsió és inadmissible en una zona rural que forma part integral del terme municipal. A aquest abandonament se li suma una ofensiva territorial sota el paraigua de la transició energètica i el desenvolupament econòmic. La implantació massiva de parcs solars privats, línies elèctriques i la previsió d’un gran polígon industrial sobre terres agrícoles productives suposen una amenaça real i imminent per al futur de l’Horta. Molts d’aquests projectes s’aprofiten d’una legislació antiga, que els permet ser declarats d’interès públic malgrat el seu caràcter privat, i sense una avaluació rigorosa dels seus impactes ambientals, paisatgístics o socials.
Molts d’aquests parcs estan finançats per fons voltor estrangers, que busquen rendibilitat ràpida a costa del territori i sense cap arrelament amb el país ni compromís amb el seu futur. Pel que fa al polígon industrial, en denunciem la ubicació, ja que es troba en una zona on els vents dominants bufen cap a la ciutat de Lleida, que podria fer arribar emissions contaminants directament al nucli urbà.
També exigim transparència sobre la tipologia d’empreses que s’hi volen implantar, perquè no tot tipus d’activitat industrial és compatible amb l’entorn ni amb la salut pública. No és el mateix que s’implanti un centre logístic de Plusfresc que una empresa de bateries amb infinitat de productes químics nocius.
L’Horta de Lleida no només és territori agrari i patrimoni històric; és també el gran pulmó verd de la ciutat. Regula el clima local, absorbeix emissions contaminants, preserva la biodiversitat i ofereix espais de respir, silenci i equilibri. El que hi passa afecta directament els ciutadans, no només els veïns. No ens oposem al progrés ni a les energies renovables, però sí a la improvisació, a la imposició i a la destrucció del territori sense diàleg ni planificació. Defensem un model de desenvolupament que respecti l’equilibri entre ciutat i camp, entre economia i entorn, entre modernitat i arrelament.
