Reflexions del conductor professional que va patir l'accident a l'N-240
L’accident que vaig patir el dijous 4 de setembre, a la tarda, a la N-240, he tingut molt clar que la meva responsabilitat en les causes va ser nul·la. Tot i això, lamento profundament i dono el condol als familiars de la víctima mortal.
Soc conductor professional des de fa 30 anys i sempre m’he considerat responsable: mai se m’ha retirat cap punt del carnet. Potser és sort, però crec que també és fer bé les coses. Malauradament, la conducció temerària és massa habitual; alguns es pensen immortals o superherois, sense valorar que la vida dels altres és tan important com la pròpia.
L’excés de confiança, l’egoisme i l’abús de la tecnologia ens fan oblidar que la carretera no és un circuit. Només el rigor i la constància ens poden protegir. Aquell dia, el conductor del turisme podia haver evitat l’accident si hagués actuat amb responsabilitat. El principi bàsic de la circulació és la confiança: creure que tothom respectarà normes, senyals i distàncies.
Jo continuaré portant dins meu la imatge d’aquell home que va morir sota el camió que conduïa. Amb el temps ho superaré, però ell ho ha perdut tot, deixant darrere dolor i absència. Em consola, malgrat tot, pensar que el xoc va ser contra el meu vehicle de 19 tones i no contra una furgoneta plena de persones; llavors sí que parlaríem d’una tragèdia encara més gran. Conduir un camió és un acte de gran responsabilitat, mai de prepotència.
Per això faig una crida a la prudència: cal una conducció més tranquil·la i segura. No val la pena arriscar-ho tot per guanyar uns segons o no suportar anar darrere un altre vehicle. Vull agrair de cor als serveis d’emergències, bombers, sanitaris, grua i, molt especialment, als Mossos d’Esquadra pel tracte exquisit. Lleveu-vos d’hora, i no haureu de córrer per arribar més lluny.
