Lleida i essència

Recordo de ben petit sortir a passejar amb els meus pares, recórrer els carrers que m’han vist créixer, jugar i aprendre. D’aquelles passejades em vaig enamorar de Lleida, de la seva gent, del seu comerç, cultura i llocs més emblemàtics. Sí, ho reconec, estic molt orgullós de la meva ciutat, i per això me’n preocupo. Ara continuo caminant per la ciutat que m’enamora però la contemplo amb certa melancolia pel que era i ja no és. 

Sant Joan, carrer Major, Sant Antoni, Camps Elisis, Príncep de Viana, Blondel, Ricard Viñes, Rambla Ferran... noms que sempre han estat i sonat ilerdencs, tan nostres, i que alhora sembla que cada cop s’allunyen més del que eren. Tots aquests llocs mencionats, entre molts d’altres, estan patint una degradació com a resultat de l’incivisme d’alguns sectors de la població i de la passivitat i deixadesa dels darrers governs.

Cada cop és més comú veure a la ciutat brutícia, contenidors plens, olors desagradables, gent habitant en espais públics, comportaments mancats de civisme... i això només és una petita part de totes les barbàries que es poden veure, les quals provoquen una mala imatge per als propis lleidatans i lleidatanes així com per la gent que pugui venir a visitar la ciutat. És clau revertir aquesta situació i cuidar el que ens envolta per tal que aquest orgull lleidatà no desaparegui. Necessitem ordre i procurar restablir aquella identitat i seny lleidatà.

Alhora, s’ha de cuidar i escoltar la gent treballadora, la que aporta, la que respecta el que som i el que hem sigut. Estem obligats a fer un canvi respectant aquelles bases ideològiques i ètiques catòliques i tradicionals, les quals ens han acompanyat al llarg de tota la història i ens han fet ser qui som. Estem obligats a parar els peus d’aquella gent que no sap viure en comunió, i que no respecta les nostres arrels i tradicions.

Lluitem per la ciutat, per la seva gent, per la millora dels nostres barris, per la seguretat i per la recuperació de l’essència de Lleida.