Aclariment d’informació IESACSIC sobre conills en àrees de danys
Ceps de raïm amb la base rosegada pels conills a Verdú, a l'Urgell.
En relació amb la notícia publicada recentment sobre la jornada celebrada el passat 23 de setembre a la tarda a Tàrrega, voldríem puntualitzar alguns aspectes per evitar males interpretacions que puguin alimentar rumors ja coneguts entorn del conill de muntanya a Espanya. El nostre equip de l’IESACSIC no ha detectat cap indici d’hibridació amb conills domèstics ni amb altres espècies.
Totes les anàlisis genètiques realitzades en més de 200 poblacions han confirmat que els individus pertanyen inequívocament a Oryctolagus cuniculus, l’espècie autòctona de la península Ibèrica. A la Península hi ha dos subespècies natives, que han conviscut durant més d’un milió d’anys. Ambdós es troben en àrees diferents, amb una zona de contacte natural on s’encavalquen. En ocasions s’ha utilitzat el terme “zona d’hibridació”, però des de fa temps preferim parlar de “zona de contacte” per evitar confusions.
La barreja entre els dos llinatges és en realitat limitada i l’ús de la paraula híbrid sovint s’interpreta com si es tractés d’animals rars o anòmals, quan es tracta d’un fenomen natural, encara que es dona amb menor freqüència de l’esperada a l’estar en fase potser final d’especiació. En tot cas, la zona de contacte no és a Catalunya i aquest fet no té res a veure amb l’existència o no de danys.
Per tant, associar fins i tot en el títol de l’article publicat per la senyora Laia Pedrós l’“origen de la plaga” als “híbrids” no reflecteix amb precisió el coneixement científic actual i pot induir a interpretacions errònies. De fet, en una de les ponències es van dedicar diversos minuts a reflectir l’enorme esforç que comporta per a investigadors i gestors desmentir molts d’aquests rumors.
Considerem important aclarir-ho per evitar la propagació de rumors ja coneguts que comencem a estar cansats d’haver de desmentir, i per traslladar a la societat la millor informació disponible sobre una espècie clau en els nostres ecosistemes.
FDO. RAFAEL VILLAFUERTE I MIGUEL DELIBES-MATEOS, ISABEL PÉREZ VIGO I MIGUEL MESA LÓPEZ, IESA-CSIC
