Carta d'un abonat del Lleida CF: "Vaig a per ell"
Aquesta era l’amenaça dirigida a un jove jugador de l’Europa B per part de l’entrenador del Lleida CF. Encara mancaven deu minuts per a la fi del partit i el marcador anunciava un 0-3 visitant.
Desconec el motiu que va provocar l’enuig del Míster, però devia ser realment seriós per justificar una actitud com aquella davant un noi quasi juvenil.
No cal dir que tot plegat va encoratjar tota una sèrie de “senyoros” que van continuar insultant els joves jugadors de l’equip visitant, els quals feien cara de no entendre res del que estava passant. Una altra jornada per emmarcar a la llarga llista de moments vergonyants al temple, com el dia del Yeclano, els insults homòfobs a l’entrenador del Mallorca B o la invasió de la llotja en època Esteve. I tot a la tribuna del Camp d’Esports.
La situació és endimoniadament perillosa: un club a punt de desaparèixer i projectes enfrontats que deixen l’afició lleidatana de futbol decebuda, preocupada i ara ja crispada. No veig cap solució o potser la que imagino no m’agrada i prefereixo no veure-la. Em costarà tornar al camp. I és que ho podem perdre tot, però mai els papers i el respecte pels rivals. Si us plau, poseu-vos d’acord i deixem enrere la misèria actual d’una vegada. Com va dir JM Aznar: “Quien pueda, que haga algo”.
