17 anys sense tu... mama!
Sempre diuen que quan un familiar se’n va, que amb els anys se supera... No és cert, amb els anys t’acostumes a viure sense ells, en aquest cas sense la nostra mare, ja fa 17 anys i la veritat... superar no se supera, hi ha un altre sentiment, vius el dia a dia amb “normalitat”, però quan arriba la data assenyalada, en aquest cas el dia de Reis... la nostra ment s’omple de records, se’ns entelen els ulls amb llàgrimes de tristesa, de nostàlgia i d’emoció. 17 anys en què la recordem cada dia, en algun moment del dia, malgrat que siguin segons, apareix ella, ja ho mires amb altres ulls, la recordem com si fos aquí amb nosaltres, això és perquè ens va donar i li vam donar molt amor. Reis, regals, festes, Nadal... que bonic quan s’està amb tota la família, però quin buit que deixen quan se’n van, les abraçades se n’han anat, però ens deixen la seua calidesa, ens deixen tot el que ens van ensenyar, ens deixen els seus records. Tot i que ara estiguis al cel, les teues paraules d’ànim en moments difícils encara ens acompanyen, en cada alba sense tu descobrim que la llum del teu amor continua il·luminant aquest camí, que et continuem estimant i recordant cada dia més, ni tan sols t’imagines el que donaríem per tenir-te aquí. Seguirem el camí de la vida, mama, tal com ens vas ensenyar tu, aquest camí que sempre vam fer junts. Et recordarem sempre i mai no deixarem de pensar en tu. Un petó enorme allà on siguis.
