La Mari, servei essencial
Ara que l’educació torna a ocupar titulars, vull parlar de qui sosté el sistema des de llocs invisibles.
Al nostre institut, un centre de màxima complexitat, la Mari treballa a la cantina des de fa anys. Oficialment, fa entrepans. A la pràctica, fa molt més. Alimenta alumnes que arriben sense esmorzar, acompanya els equips de futbol quan la il·lusió supera els recursos i ofereix cafès que aporten un petit descans al professorat. Sap qui té gana d’esmorzar i qui d’ànim, i actua sense soroll, ni protocols ni informes. També manté un petit rebost de roba, sempre llest per si algú té fred.
La cantina és més que un servei: és un petit refugi.
Quan parlem del futur de l’educació, cal recordar persones com la Mari, que fan que tot funcioni encara que ningú no ho mesuri a les estadístiques.
