Un espai públic amb ànima

Els sentiments, les emocions o les experiències són un material a tenir molt en compte en l’evolució de les ciutats. Fins i tot en el disseny d’equipaments, de carrers o de places han de jugar un paper primordial les necessitats i les vivències de les persones, tant les passades com les que es poden generar.

Jane Jacobs, una urbanista nord-americana amb idees renovadores que és homenatjada en diverses ciutats del món amb caminades de descoberta, defensava que els barris han de ser llocs per caminar, observar i connectar. Perquè passejar no és només desplaçar-se, és una manera de percebre l’espai, d’aprendre i de relacionar-se. Hi coincideixo totalment. La Lleida que volem no es dibuixa des dels despatxos, es mira amb atenció de prop, des del carrer. I es construeix amb sensibilitat.

He de confessar que estic personalment emocionat de veure com avancen dos projectes que hem presentat aquesta setmana. El que us explicaré primer us sonarà perquè fa molts anys que en parlem. És absolutament transformador a tots nivells i, per fi, fem passes fermes perquè sigui una realitat. Tenim proposta guanyadora del concurs d’idees del Pla de Millora Urbana de la Mariola. Abastarà 23.000 metres quadrats de superfície, en concret en els carrers que configuren els Blocs Mariola, construïts fa més de 60 anys. Les actuacions que s’hi faran no seran convencionals. El pla aborda una regeneració integral que combina la millora de l’espai públic amb la rehabilitació dels habitatges, l’accessibilitat i els criteris ambientals. L’objectiu és transformar també la percepció estigmatitzada del barri i la seva comunitat, mitjançant un projecte innovador que integra àmbits urbanístics, residencials, socials i ambientals.

Perquè actuar de forma profunda als habitatges és més que necessari, però no suficient. Als barris s’hi ha de viure i fer-hi vida. Com ho podem aconseguir? Per exemple, incentivant l’obertura de comerços i de noves activitats econòmiques a les plantes baixes; donant nous usos a solars que estan buits per tal de contribuir a tenir l’espai públic endreçat, millorant l’accessibilitat als carrers i a les zones verdes o impulsant parcs veïnals com a punts de trobada. Ara bé, n’hi ha prou amb tot això? Tampoc. Si abans us deia que l’habitatge és necessari però no suficient, amb l’urbanisme passa el mateix. Un barri no es transforma només a base d’obres, calen també mesures des del punt de vista social. I aquí, la cultura, l’educació, la formació i l’ocupació són les peces que completen el trencaclosques.

El segon projecte que us vull explicar és tan il·lusionant com reivindicat. Parlo de la futura biblioteca pública de Joc de la Bola, que s’aixecarà al solar situat al carrer de l’Alcalde Pujol cantonada amb Cristòfol de Boleda, que actuarà com un pol d’atracció cultural, social i de cohesió dels barris de l’oest de Lleida. Aquesta setmana n’hem presentat el projecte bàsic, que dibuixa un equipament amb llum natural i a la mida de les persones per fer-lo acollidor. Al voltant de la gran sala central, hi haurà diferents zones de lectura, una àrea infantil i una de juvenil, música i vídeo, espais per a la formació, despatxos i una sala polivalent per a usos cívics i veïnals. Parlem, per tant, d’unes instal·lacions modernes i funcionals, amb un ambient confortable, saludable i eficient i amb tots els elements per generar cohesió i curiositat per la lectura i la cultura compartida.

Ja ho veieu, avancem i complim. I ho fem amb projectes que ens milloren com a individus i com a ciutat. Perquè no estem parlant només de totxos i formigó, estem parlant d’ànima, la de Lleida, la que ens fa ser com som. Avui m’agradaria tancar aquestes línies donant la benvinguda al nou bisbe de la diòcesi de Lleida, Daniel Palau. Ahir vam viure una cerimònia històrica i emocionant a la Catedral, plena de gom a gom. Ja li he fet saber que ens té a la seva disposició. Li desitjo que se senti com a casa a la nostra ciutat que, a partir d’ara, serà també la seva.