A Lleida, ningú enrere

S’acosten dates sensibles i, com cada Nadal, renovarem l’afecte per la nostra gent i el record emocionat de les persones que ja no poden ser amb nosaltres. Valorarem de nou la importància de tenir-nos i ens proposarem trobades més freqüents que, segurament, el dia a dia obligarà a ajornar.

Avui vull donar importància a l’estima al nostre cercle més personal però m’agradaria ampliar-lo per parlar de valors que diuen molt de nosaltres com a comunitat. La solidaritat, l’empatia, la tolerància, l’acollida o tants d’altres que moltes i molts hem après del cristianisme i que ens han d’ajudar a construir una societat més sàvia i més generosa.

No hi ha avenç col·lectiu sense tenir cura de qui més ho necessita. Fa dies i setmanes que hi reflexiono i avui, a les portes de les festes, vull compartir-ho amb vosaltres amb tota la convicció: les desigualtats, en qualsevol de les seves formes, fracturen la societat i en limiten el potencial col·lectiu. Una comunitat retrocedeix a mesura que els desequilibris s’aguditzen. Acompanyar, escoltar i donar resposta a les persones que més ho necessiten no és només un acte de justícia, és una condició per progressar en igualtat i equitat. Una societat que creix mentre una part de la seva gent queda al marge, en realitat no creix: s’estanca. Per molt que pugui sonar a tòpic, Lleida no pot deixar ningú enrere. Vull reconèixer per això, la tasca de les persones, institucions i entitats que dediquen el seu temps i els seus esforços a les persones més vulnerables, les que tenen menys o estan soles en unes dates sensibles com aquestes.

Quan parlem d’avançar en una societat més justa, no ho fem des d’un ideal llunyà, sinó des de la proximitat. A la pràctica, com ho fem? Recuperant, per exemple, l’oferta de menjador als centres sènior per a què les persones grans mengin acompanyades. Demà en farem un tast a la llar de Santa Tereseta i, en aquesta primera fase, estendrem el servei a la Bordeta i a Santa Cecília. Relacionar-se i socialitzar és cabdal per prevenir la soledat, però volem que les persones grans tinguin a casa totes les facilitats a l’abast. Introduïm, a través del servei de teleassistència, noves eines per donar resposta a qualsevol necessitat. L’any que ve serà clau també per avançar en el model d’inclusió. Posarem a punt el Hub Cívic de Balàfia, que es convertirà en un punt de trobada de veïns i d’entitats. Em fa il·lusió explicar que precisament aquí hi farem realitat la Casa Lila, l’espai d’atenció integral per a les dones. No pararem fins que les dones se sentin segures sempre.

Tenim projectes i pensem en polítiques valentes, però mantenint la mirada que inspira aquestes dates. En aquest sentit, subscric les paraules del Bisbe de Lleida, Monsenyor Daniel Palau, que ahir durant el pregó d’obertura del Cicle de Nadal va ressaltar el significat profund d’aquestes festes i la riquesa cultural, artística, emotiva i religiosa que les acompanya. Fer-ho és donar rellevància i compartir amb l’exemple els principis que hem après del cristianisme: davant l’odi, amor; davant la diferència, respecte i comprensió; davant la falsedat, honestedat i davant la necessitat, solidaritat. En un context internacional marcat per la incertesa i per conflictes que ens commouen, és reconfortant comprovar com la ciutadania de Lleida, al voltant del Nadal, crea cultura i manté tradicions que, entre moltes altres coses, construeixen comunitat i reforcen el civisme i l’entesa mútua. Tant de bo aquest esperit pogués estendre’s a totes les zones del món i a tots els dirigents que tenen en les seves mans el poder d’aturar guerres i conflictes. Gràcies, de tot cor, a totes les persones que ho feu possible i que manteniu viu un missatge de pau, amor, convivència i solidaritat que és molt necessari. El Nadal, en definitiva, torna a enfortir la nostra aspiració col·lectiva a la convivència i a la pau. I ens interpel·la perquè hi continuem treballant, dia rere dia.