El llegat que ens uneix

Aquesta setmana, hem viscut gestos profunds de memòria, d’afecte i de compromís amb la nostra identitat col·lectiva. Són moments que ens recorden que una ciutat no es construeix només amb carrers, equipaments o serveis, sinó també amb el patrimoni emocional i cultural que compartim. El fons de la Unió Esportiva Lleida ja és patrimoni de la ciutat. Ha estat gràcies a la donació del Lleida CF a l’Arxiu Municipal, que incorpora així el primer fons documental d’una entitat esportiva i també el més gran que custodia.

És el llegat de generacions i generacions que han viscut el futbol com una manera d’entendre la ciutat, de fer comunitat i de compartir emocions. Són 536 capses que contenen més de set dècades de trajectòria. Hi ha la primera llista de socis del club que data del 1939, o una foto de l’alineació de la temporada 41-42, a més de llibres d’actes i correspondència o les esperades guies que sortien a la venda al principi de temporada. Darrere de cada fotografia hi ha un record, darrere de cada acte hi ha una història de vida. I la Unió Esportiva és això: els diumenges al camp, l’afonia dels dilluns, les derrotes que ens feien més forts, els ascensos que encara avui expliquem amb orgull o la canalla que creix estimant uns colors. La Unió Esportiva Lleida forma part de la memòria de moltíssimes famílies, també de la meva, i això fa que aquest acte tingui per a mi un significat encara més profund. Preservar aquest llegat significa reconèixer que la història esportiva de Lleida és també història de la ciutat. I hem de garantir que les generacions futures la puguin conèixer, estudiar-la i inspirar-s’hi.

Com inspirador és, ha estat i serà, per als i les estudiants de música, el nostre gran pianista: Ricard Viñes. Aquesta setmana hem posat el seu nom al Conservatori Municipal. És un acte de justícia i de gratitud. Lleida té un lloc a la història universal del piano gràcies a Viñes i a Enric Granados. Ara, tots dos, que eren amics, comparteixen espai, simbòlicament, a l’Auditori. Ricard Viñes va ser un músic extraordinari, un intèrpret valent i un ambaixador cultural que va portar el nom de Lleida més enllà de qualsevol frontera. Que el nostre Conservatori, un centre que forma talent i vocacions, porti el seu nom és també una manera d’assenyalar un horitzó: els somnis que neixen a Lleida poden arribar molt lluny. Quan descobríem la placa, pensava en les i els joves que cada dia entren al Conservatori amb la il·lusió d’aprendre i de créixer a través dels valors de la música. El nom de Ricard Viñes els acompanyarà i els recordarà que la cultura és una eina poderosa de transformació i que ens fa més capital. Perquè una ciutat que preserva el seu llegat és una ciutat que s’estima, que sap d’on ve i on vol anar.

La memòria és també el que reivindiquem aquest 8 de març, Dia Internacional de les Dones. En aquest cas, la de les dones grans, en tots els sentits, commemorant enguany el cinquantè aniversari de les Primeres Jornades Catalanes de la Dona. A elles els devem mantenir la defensa de la igualtat efectiva com a única destinació possible. Amb aquest compromís, avancem en la preparació del primer Congrés Dones que Mouen Ciutats, que tindrà lloc a l’octubre. És una iniciativa que neix de la convicció que la igualtat s’ha de construir des de la proximitat i que les polítiques feministes han de ser al centre de les polítiques públiques. Serem referents a nivell internacional com a capital feminista que treballa per ser segura i lliure. Tampoc podem callar davant la vulneració dels drets de les dones que es produeixen arreu del món. A l’Iran, en una guerra injustificable, s’estan matant nenes que no tindran mai l’oportunitat de ser dones lliures. Són víctimes de la guerra i, alhora, d’un sistema que limita els seus drets. Des de la nostra capital amb nom de dona diem no a les guerres.