Marcar els límits

La paraula civisme prové de civis, que en llatí vol dir ciutadà. Parlar de civisme és parlar de com ens comportem quan formem part d’una ciutat, d’un barri o d’una comunitat. És, al cap i a la fi, la manera com ens relacionem amb les altres persones i amb l’espai públic que compartim. A la pràctica, vol dir dues coses molt clares: respecte pels altres i respecte per l’entorn. Respectar és no posar la música a tot drap, no embrutar carrers ni places, esperar pacientment quan hi ha cues o no insultar ni agredir ningú.

Són actituds senzilles, de sentit comú i imprescindibles per conviure. La immensa majoria de les lleidatanes i els lleidatans les practiquem cada dia amb naturalitat, però ens sentim frustrats i ens afecta el nostre benestar quan uns quants no les tenen en compte i les passen per alt.

Aquesta setmana hem presentat la nova ordenança de civisme. És una proposta que posa límits clars als mals comportaments i que actualitza les regles per conviure. Les normes han d’evolucionar com ho fan les ciutats i la societat. Avançar vol dir obrir-se a nous debats i afrontar noves realitats amb fermesa i confiança. Ens hem de sentir orgullosos i orgulloses d’haver avançat com a societat lliure, oberta i democràtica. Però això no vol dir permetre actituds que passin per sobre dels drets dels altres i que generin sensació d’impunitat. Totes i tots tenim drets, evidentment, però també tenim deures. Per això, la principal vocació de l’ordenança és reforçar el vincle de confiança que ens permet viure plegats. Hem de tenir en compte que quan el respecte es trenca no només es deteriora una plaça o un carrer, sinó que el lligam entre nosaltres es veu debilitat. Amb la nova ordenança, les sancions passaran a ser, en funció de la gravetat dels fets, d’entre 400 i 3.000 euros. S’incorpora, també, una novetat important: la reincidència tindrà conseqüències. Què vol dir això? Per exemple, si una persona acumula en un mateix any una tercera falta lleu, aquesta passarà a ser considerada greu i, per tant, comportarà una sanció més elevada. Per tant, amb el nou text no només s’incidirà davant de fets puntuals, sinó davant de patrons de conducta reiterats que afecten el benestar de tothom. Ha de quedar alt i clar que vulnerar les normes que ens protegeixen té conseqüències. També sabem que el civisme es construeix amb educació, pedagogia i mediació i, per això, la nova ordenança inclou mecanismes de resolució alternativa de conflictes. Però la convivència necessita també fermesa quan cal. Qui la fa l’haurà de pagar.

I finalment, vull acabar fent una reflexió que considero essencial. Aquesta ordenança també expressa una voluntat clara del govern municipal de la Paeria: avançar cap a una ciutat exemplar i actuar quan s’incompleixen les ordenances. Lleida ha de ser un espai d’empoderament, de llibertat i de dignitat per a tothom, també per a les dones. Si algú qüestiona això, ho haurà d’argumentar. Com a societat, som cada vegada més exigents amb les normes que regulen la convivència i estem cada cop més preparats per afrontar els debats que ens deparen. I això, lluny de ser un problema, és un signe de maduresa i d’estima per un mateix però també per tota la resta. Vol dir que avancem en una ciutat més amable, més cohesionada, més respectuosa i més segura per a tothom. Aquesta és la Lleida que estem construint: una ciutat viva, cívica i orgullosa, on cuidar l’espai compartit també vol dir cuidar-nos entre nosaltres.