Matemàtiques socioafectives

El govern de l’estat, a la vista dels catastròfics resultats educatius, especialment en matemàtiques i comprensió lectora, pensa a incentivar econòmicament els professors que ensenyin mates tal com promou la LOMLOE, això és, fomentant el sentit “socioafectiu” i pràctic. Això de pràctic és el que els professors han fet tota la vida, però això de “socioafectiu” no és clar. ¿Vol dir que els docents han de fer perdre la por a la matèria, de manera que no generi ansietat entre els alumnes, aquelles criatures tan delicades, o que han d’aprovar-los perquè no pateixin el dia que es trobin una cosa tan matemàtica com un zero a l’examen? La pregunta pertinent és si són les matemàtiques les que generen ansietat perquè exigeixen un mínim d’atenció i treball o si és que l’ansietat és la reacció generalitzada a la més petita exigència d’esforç que es fa als joves estudiants de l’ESO, acostumats a l’esplai que és la Primària? Jo, que parlo després de 38 cursos d’experiència docent, m’inclino per la segona opció. Però la canalla no és l’única culpable d’aquesta seva fluixesa, és el resultat d’una (des)educació familiar amatent només a “fer feliços” els nens al preu de cedir en tot a capricis i rebequeries, a regalar-los i alhora entretenir-los amb andròmines antieducatives com els mòbils i moltes altres coses que m’estalvio. És també el resultat d’una política educativa destinada a “salvar les aparences” del sistema, promovent l’èxit educatiu pel procediment de minimitzar els continguts, adulterar els criteris d’avaluació i sotmetre el professorat a una dictadura pedagògica per part d’unes direccions educatives submises als gurus del Departament. La indecència de l’oportunista proposta del president del Govern té un punt de malícia que cal remarcar. Diu que “estudien” oferir un complement econòmic als professors de mates que les ensenyin “en la forma que promou la LOMLOE”, com si no haguessin fet una altra cosa, sotmesos com estan a directrius pedagògiques d’obligat compliment. El pitjor és que, un cop més, insinuen que l’únic que mou els docents són els “incentius econòmics”. Així, alhora que els acusen de pesseters, posen tothom en contra seva, els fan també responsables del drama destapat pels resultats de les proves PISA.