Ni legitimitat ni eficàcia

Avui dia gairebé tothom pensa, com W. Churchill, que la democràcia és el menys dolent dels sistemes polítics. Tothom hi creu però pocs hi confien. Tots volem ser governats i tenir institucions democràtiques però alhora en desconfiem profundament. A què es deu aquesta paradoxa? És perquè les eleccions produeixen apatia que hom es cansa de veure que la política és una picabaralla constant dins d’un joc de cartes ple de tafurs? És perquè els electors ens desinteressem quan ens adonem que aquells que se’ns dona per elegir són els mateixos de sempre, i aleshores ens passa com aquell que deixa d’anar a un restaurant perquè mai no canvia el menú, el qual, a més, és lamentable?Podem dir ja que el sistema democràtic pateix una greu crisi de legitimitat i alhora d’eficàcia? L’eficàcia és la resposta a la pregunta: el govern identifica i resol els problemes que se li presenten? Quant de temps triga a fer-ho? En cas que els problemes no tinguin solució fàcil i immediata, quant de temps és raonable esperar?La legitimitat és la resposta a la pregunta: en quina mesura els ciutadans estan d’acord amb les solucions proposades i/o executades? Això darrer es mesura a les eleccions. Però resulta una mala manera de mesurar perquè els resultats són traïts per l’aritmètica del sistema, que atribueix representacions no proporcionals als vots emesos (avui el partit majoritari del Senat té 120 escons de 208 amb el 34,7% dels vots).Els governs més eficaços, si més no aquells on es poden prendre decisions ràpides, són les dictadures, però no tenen cap legitimitat (les armes no l’atorguen). Els governs més legítims, democràtics, són poc eficaços: ja veuen el que es triga a fer una llei, a aprovar-la.. A Catalunya, uns pressupostos necessaris decauen per un casino. És que n’hi ha algun de més gran que el Parlament?En conclusió, els votants tenim cada cop més la impressió que els nostres representants no ens representen. Per seguir amb l’analogia d’abans, cap plat del restaurant no ens fa el pes ni ens fa profit. Què hauríem de fer, doncs, si, a més, no podem canviar de restaurant? Bé s’ha de menjar alguna cosa del que et posen al plat.. L’alternativa, és clar, és morir de gana o que manin aquells que menjaran el plat que més avorreixes.