Ens hem de separar
Què en queda, de l’U d’Octubre? És una pregunta que molts encara no s’atreveixen a formular obertament, potser per por de la possible resposta. Uns diuen que falta distància per tal de ser objectius, altres que falten dades per opinar. És clar, costa pronunciar-se davant de fets, sensacions i emocions contradictòries. ¿Què dir –posem per cas– davant de la desmobilització creixent del moviment independentista? Estem davant d’una acceptació més o menys resignada de la derrota o només es tracta d’allò que els romans anomenaven “aquartellament d’hivern” o Hiberna, durant el qual esmolaven les eines, com fa la lletra dels Segadors, només que no eren falç, sinó gladius i pilus? Què hi ha del mantra “eixamplem la base”? Amb l’augment poblacional immigrat, o fins i tot amb el que ja hi era d’anys, hem eixamplat ni que sigui un colze el nombre de catalans? Evidentment, parlar d’això implica remenar l’espinós tema de les “condicions internes” que fan o no possible un ampli moviment ciutadà, per no parlar de les “condicions externes” que ja sabem que sempre tenen forma de toga i de garrot que ens fan saber, ben a la força, que “democràcia espanyola” és un oxímoron, ara ja estès arreu del planeta.
Què en queda de l’U d’Octubre? Moment històric a banda, queden les vivències de cadascú; a cada cor dels qui el van viure, tant si només van votar al referèndum com si també van contribuir –sovint des de l’anonimat– a fer-lo possible, resten indelebles els records que, com fa l’etimologia del terme, “tornen a passar pel cor”.
Marina Tomàs, amb la seva novel·la: Ens hem de separar (Ed. Neopàtria, 2024) reviu, a través del personatge interposat de la protagonista, les vicissituds de moltes persones anònimes, no significades políticament, que van posar temps de la seva vida privada per fer possible el referèndum d’independència. Persones que, com moltes altres, també van viure les tensions socials i eventualment familiars, la il·lusió, la incertesa, alhora l’entusiasme i l’esperança del procés.
Dilluns vinent, a les sis de la tarda, es presenta a la Sala Magna de l’IEI aquesta història sobre la nostra història. I tot seguit tindrà lloc un debat sobre la pregunta que he plantejat aquí: ¿Què en queda de l’U d’Octubre? Tothom hi és convidat.
