Trump i Tucídides
Els poders mitjans hem d’actuar junts perquè si no som a la taula, som al menu” van ser les profètiques paraules de Mark Carney, president del Canadà, durant una conferència al forum Econòmic de Davos (Suïssa), el proppassat gener. Rellegir-les m’ha fet recordar una escena de la Guerra del Peloponès, magistralment narrada per Tucídices al seu llibre homònim.
Atenes, com ara els Estats Units d’Amèrica, era la major potència econòmica i militar del món conegut, i també com passa ara, tractava els seus aliats com a subordinats i tenia la mateixa actitud imposant i el mateix afany expansionista. Com que els atenencs confonien poder amb capacitat per a exercir violència, se’ls va acudir d’obligar els habitants de la petita illa de Melos a una submissió vergonyant. Aquestes foren les paraules dels ambaixadors: “...Quan els febles volen discutir aquelles coses que els més forts els demanen i exigeixen, el convindria posar-s’hi d’acord per tal d’aconseguir el menor mal i dany possible”, a la qual cosa els melis van respondre: “Com que ens aconselleu que deixem de banda la raó i el dret per a sotmetre’ns a la vostra intenció i profit, us mostrarem que el que demanem per al nostre profit (que no ens sotmeteu) també serà per al vostre, perquè heu de saber que, sotmetent-nos sense motiu, fareu que els altres grecs, que són neutrals, esdevinguin els vostres enemics, perquè veient el que ens feu sospitaran que després els ho fareu a ells. D’aquesta manera guanyeu més enemics i forceu perquè ho siguin aquells que no tenien cap voluntat de ser-ho.” Els atenencs no en van fer cap cas i van passar a sang i foc l’illa de Melos, matant els homes i fent esclaus els nens i les dones. Enardits per l’èxit, van intentar després la conquesta de Sicília, però en aquesta expedició, forassenyada, hi van perdre bous i esquelles i els seus nous enemics, junts els van acabar derrotant.
Mireu què ha passat amb els EUA: primer, amb arrogància, s’apoderen de Veneçuela, després intenten el mateix amb Iran, on el tret ja els surt per la culata, alhora pretenen Groenlàndia i Canadà... I què passa, mentrestant? Doncs que els que al principi eren amics, aliats o neutrals, cansats de ser part del menú, humiliats però plens d’ira, un dia se’ls cruspiran a ells.
