El llenguatge dels insults

Abans d’entrar en el fons de l’assumpte sobre la qüestió plantejada i resolta per la Sentència del Tribunal Suprem de 13 juliol 2016, pel que fa a les manifestacions abocades sobre el menyspreu a les víctimes del terrorisme i en què la seva autora es va escudar amb el dret a la llibertat d’expressió, em permeto una breu al·lusió al llenguatge que utilitzen alguns polítics a les xarxes socials i al mateix Congrés dels Diputats, on els insults, les amenaces i les expressions grolleres que, de tant repetir-se, han passat a formar part del llenguatge habitual.

Lluny queda l’art de l’oratòria dels pròcers que formaven part de la II República, citant a títol d’exemple Manuel Azaña, Indalecio Prieto, Largo Caballero i un llarg etcètera. Que hi havia rèpliques dures, ningú no ho nega, però tot això dins del més exquisit respecte. Com diria un caçador, s’ha aixecat la veda, encara que aquí no sigui de la guatlla, sinó del llenguatge i tot hi val. Esperem que sigui un xarampió passatger.

Segons relata la Sentència, al principi, enjudiciats per l’Audiència Nacional, els fets es van desenvolupar de la següent forma. Romero i Emma eren dos joves que habitaven amb les seues famílies en qualsevol ciutat de la Comunitat basca. Doncs bé, sense cap raó que ho recolzi, un bon dia i per autors coneguts i identificats com a pertanyents a l’organització terrorista ETA, a Romero li van descarregar un carregador al clatell i va morir en l’acte. A una altra persona, Emma, que viatjava amb cotxe, li va explotar una bomba adherida als baixos del vehicle i a conseqüència d’això va perdre les dos extremitats inferiors

Fins aquí podríem dir que tot entra dins de l’etapa en la qual ETA campava al seu aire i exercien de botxí a les ordres de se sap qui, però amb una missió, la de matar i practicar l’extorsió, amb la finalitat de poder disposar d’una caixa suficient amb la qual assumir les despeses de la seua infraestructura.

El curiós del cas és que, posteriorment, apareix un nou personatge, anomenat Ariana, segons expressa la documentació oficial de l’Audiència Nacional, a la qual se li ocorre la malvada idea de publicar comentaris des del seu perfil de Twitter, denigrant la memòria de les dos víctimes, així com enaltint les activitats de l’organització terrorista ETA. Però això no va ser un sola vegada, sinó que van repetir en diverses ocasions, cada vegada més humiliants tant per als afectats com per als familiars i que no citem al tractar-se d’expressions irreproduïbles, no pronunciades per éssers humans, sinó per personatges totalment anormals amb total menyspreu a qualsevol ésser viu.

L’Audiència Nacional, després d’analitzar les proves i valorar l’abundant jurisprudència, condemna Ariana com a autora responsable d’un delicte d’enaltiment al terrorisme i amb humiliació a les víctimes. I en aquesta línia li aplica la pena de dos anys de presó amb l’accessòria d’inhabilitació de sufragi durant dos anys.

El Tribunal Suprem accepta parcialment el recurs de l’acusada i li rebaixa la presó a un any, acceptant els fets però aplicant com a atenuant la personalitat i joventut de l’autora.

La disminució de la pena per ser jove, encara que major d’edat i amb estudis universitaris, amb tots els respectes, em sembla un argument forçat. Com a epíleg, direm que els drets fonamentals reconeguts a la Constitució, citant com a exemple el de la llibertat d’expressió, no són il·limitats, sinó que tenen com a límit els drets del presumpte afectat com poden ser el de l’honor, pròpia imatge i el respecte al proïsme.