Fer neteja

Anem per la vida omplint la nostra motxilla d’experiències, aprenentatges, emocions, amistats... de moments bons i no tan bons. Sempre m’he preguntat si aquesta motxilla és prou gran per acollir totes aquestes vivències. I fins i tot si realment val la pena guardar-ho tot, amuntegant-ho al llarg del temps, o al contrari, si és recomanable reciclar i rebutjar per donar cabuda a nous continguts.

Fer neteja no és només eliminar allò que ja és caduc, desactualitzat, allò que resulta inservible per a la nostra situació actual, per a les noves circumstàncies i els canvis que es produeixen, sinó també ordenar tot aquest equipatge, col·locant més a mà allò que s’utilitza de forma habitual i situant en prestatgeries menys accessibles el que utilitzem menys. Per tal d’entendre aquest punt de partida només hem de fer un cop d’ull als armaris i calaixos de casa nostra.

Davant d’aquesta situació, o més ben dit necessitat, les persones i les organitzacions hem de ser capaces de prendre les decisions correctes. Seleccionar i descartar apareix com una opció vàlida, però no suficient ja que probablement seguirem omplint la nostra motxilla d’aquelles coses que coneixem, que ja hem après, i caurem en una espècie d’espiral rutinària que no aporti un valor diferencial.

Per tant s’ha de fer un pas més. Hem de ser capaços de fer un reset. Hem de ser capaços de desaprendre el que hem après per generar espai a la nostra motxilla i d’aquesta manera poder tornar a aprendre coses noves. Desaprendre és plantejar-se de forma crítica el que hem après.

No comporta renunciar als coneixements útils que hem après al llarg de la nostra vida, sinó que es refereix a la necessitat d’aplicar el raonament lògic i els principis d’eficàcia i eficiència als nostres coneixements, i a l’habilitat de recordar i aplicar aquells que segueixin sent adequats als nous temps i oblidar i renovar aquells que s’hagin quedat obsolets.

Els canvis ens obliguen a canviar el xip. No serem capaços de desenvolupar les noves competències i habilitats que la societat demana si no som capaços de reaprendre. Reaprendre és desestimar i eliminar el que ja no serveix i aprendre alguna cosa de forma diferent. Reaprendre implica un esforç personal i un cert grau de valentia. I en moltes ocasions aquest procés no pot realitzar-se sense l’assessorament adequat. Per omplir un vas, aquest abans ha d’estar buit.

Als equips, el líder és la persona responsable de dirigir aquesta operació de neteja i d’adquisició de nous coneixements i continguts, perquè estiguin alineats amb les necessitats i reptes de l’organització. Si no som capaços de desaprendre per reaprendre i així poder adaptar-nos als nous temps, estem perdent oportunitats. Res no és per sempre.

I el líder apareix com la figura clau que ens guiï en aquesta missió. El líder ha d’ajudar a vèncer les resistències i pors que comporta tot canvi. El líder ha de tenir una visió global de tots els membres del seu equip, del contingut de les seues respectives motxilles, per prendre les decisions més adequades de cara a la consecució dels objectius de l’organització.

En relació amb aquesta proposta de neteja, l’escriptor i futurista nord-americà Alvin Toffler ens va deixar aquesta visió: “Els analfabets del segle XXI no seran aquells que no sàpiguen llegir i escriure, sinó aquells que no puguin aprendre, desaprendre el que han après i tornar a aprendre.” Ens posem a fer neteja?