Models organitzatius (I)

L

’eficiència és definida per Stoner, Freeman i Gilbert Jr. en el seu text Administració, com a capacitat de reduir al mínim els recursos utilitzats per assolir els objectius de l’organització; i en paraules de Peter Drucker seria “fer correctament les coses”, cosa que jo personalment afirmaria com aconseguir les metes proposades amb el nivell de qualitat desitjat al menor cost possible.

El concepte anterior sempre es relaciona i estableix la diferència del seu antecessor que és l’eficàcia, i l’anomeno antecessor ja que primer hem de ser efectius per després ser eficients. Avui dia les empreses que encara continuen als mercats han aconseguit un grau d’eficiència, però al seu torn, a mesura que avança el desenvolupament, s’introdueixen més competidors, i si alhora s’hi sumen altres factors com la crisi que estem vivint es requereix no només que siguem eficaços, sinó també importa ser eficient. Més encara, podríem assegurar que aquelles empreses que no arribin a ser eficients romandran poc temps en el mercat.

Si fem com a empresa el que d’altres fan arribarem a ser com aquestes però la meta és ser millors. L’empresa eficient aprofita tota oportunitat de millora i cada vegada treballa perquè el benefici s’incrementi. Esperar que les coses canviïn no és una forma estratègica per ser exitosos sinó posar-nos a crear futur buscant millors maneres d’assolir resultats.

L’eficiència no només ha de ser aplicada en l’àrea operativa de l’empresa, sinó també en totes les altres, és a dir, fer-ho eficientment, on no només s’ha de controlar els materials, eines i insummes sinó també l’impacte en l’operació del negoci com per exemple el temps que dura la producció aturada.

L’eficiència jo la relaciono també amb el que descriu Thomas Friedman en la conclusió del seu llibre La terra és plana, referint-se a D. Rothkopf per a nosaltres, la qüestió no rau en el que ha canviat, sinó a adonar-nos del que no ha canviat. És a dir, que ens hem d’enfocar en el que no ha canviat per predir els canvis futurs, la qual cosa es pot fer a l’establir mesuraments, tendències i accions correctives, cosa que generaria una actitud proactiva i que tindria en compte el que és ser eficient i evitar situacions de crisi o avançar-se a aquestes. Per ser eficient una empresa que hagi estat exitosa no ha de quedar-se contemplant aquest èxit sinó que ha de monitorar el mercat i el seu nivell de participació en aquest, per innovar i mantenir o incrementar la participació.

Per explicar alguns conceptes anteriors posarem un exemple: imaginem el cas d’un proveïdor d’ordinadors. Suposant que l’encarregat de la botiga no s’assegura que es verifiquen els equips al rebre’ls, i els despatxa sense verificar-los, quan els clients els adquireixen, al moment de procedir a utilitzar-lo s’adonaran que no funciona correctament i suposarem que és a causa que s’ha deixat algun accessori desconnectat internament, l’acció immediata serà tornar l’equip perquè sigui reemplaçat per un altre, la qual cosa causarà un gran retard, ja que s’haurien de dedicar aquests recursos al que seria un retreball. Mentre que l’acció eficient i proactiva evita tot això ja que es realitzen proves prèvies a l’entregar l’article al comprador.

Hi ha moltes maneres de ser més eficients, però això ho deixarem a cada empresa en particular. És molt rellevant per a la gerència saber en quina direcció va l’empresa i particularment l’eficiència ha de ser un d’aquests paràmetres crítics i estratègics per aconseguir i mantenir l’èxit.