Oportunitats perdudes

En els últims dies he tingut trobades amb empresaris que continuen mostrant la seua enorme preocupació per la qüestió catalana. El missatge de “ho tornarem a fer” abanderat pel President Torra ha empitjorat la preocupació per la seguretat econòmica, una cosa imprescindible perquè les empreses inverteixin i la nostra zona progressi. Cada vegada són més els empresaris locals que expliquen que les seues expectatives estan centrades fora de Catalunya. Els que amenacen de repetir el conflicte separatista expulsen oportunitats que són imprescindibles per al futur de les pròximes generacions. Del nostre territori se’n van els grans i això ens fa indefectiblement més petits. Aquesta realitat repercuteix en molts nivells; potser el més preocupant és que complica retenir el talent de la gent més jove que, sent cada vegada la millor preparada i formada, es veu empesa a anar a l’estranger a prosperar.

Portem més d’un any d’un altre govern separatista. Els problemes reals dels catalans requereixen temps, esforços i prioritat. Però per desgràcia els temes importants no són abordats. Ni tan sols governen per als seus. L’únic interès que té el President és tornar a fer-ho. Estan per això i per res més. Les llistes d’espera en el sistema sanitari han tornat a créixer de forma indecent. Segueixen els barracons i falta el suport a les persones dependents. La inseguretat cada vegada és més greu. Els treballadors públics continuen desatesos. Van negar el problema dels menors no acompanyats fins que els conflictes han estat escandalosos. La classe mitjana està ofegada a impostos. El suport als autònoms és nul.

Tanmateix, donen suport a la invasió de l’espai públic, de les institucions, els diners per als xiringuitos i fins i tot a una plataforma subvencionada amb un milió d’euros públics anuals que entra als patis dels col·legis a escoltar la llengua que utilitzen els nens i els professors. Realitzen una acció exterior deslleial que consisteix a anar a una universitat estrangera, llogar una sala per fer una conferència, omplir-la d’uns quants independentistes i contar-hi que el món els recolza encara que tots els allà presents estiguin a nòmina i els periodistes presents siguin els de TV3 i Catalunya Ràdio. Ningú més.