Empatia per fer aliances: ajuts europeus Next Generation

Amb ganes renovades i tirant de resiliència comencem l’any en plena batalla contra la Covid-19 i amb noves eleccions al Parlament de Catalunya. Però més enllà d’aliances i polítiques a curt termini, el desig per a aquest difícil any que comença són les futures aliances publicoprivades que puguem establir en el marc dels ajuts per a la reconstrucció europeus els anys vinents. Aquesta és la manera de fer front als canvis sistèmics que es produiran a nivell institucional però també a nivell socioeconòmic.

Les Aliances, aquest és el 17è Objectiu de Desenvolupament Sostenible, que tot i ser l’últim és per a mi el més important. Siguem valentes com a comunitat per canviar les regles del joc, comencem per compartir una visió de futur i agendem-la. Comencem a aliar-nos amb els qui tenim més a prop, horitzontalment i verticalment, també digitalment, i comencem a teixir xarxes, els nostres béns comuns són enormes i aquests són els nostres recursos naturals, des de terres, aigua, aire i Sol fins a programari digital. Tornem al cooperativisme en el sentit més ampli i pur de la paraula. Res no és casual i res no tornarà a ser igual, però les coses poden ser d’una altra manera, nosaltres decidim el com. Coordinem-nos, i cito Rifkin quan deia que “jo només puc ser en la mesura que et reconec a tu”.

Dins d’aquest escenari disruptiu, ja vam tastar aquest inici de canvi el mes de desembre passat al presentar els pressupostos del Patronat de Transformació Econòmica de la Diputació de Lleida, quan sindicats, universitat, cambres, consells comarcals i partits polítics els van aprovar per unanimitat. Ara hem presentat dos “fitxes”, com avançava a finals d’any el mateix president Talarn, una per a les terres de Lleida i l’altra per al Pirineu i Aran, als ajuts europeus Next Generation per un import de 256 milions d’euros. Grans projectes en àmbits de transformació econòmica i reformes estructurals que compten implícitament amb la creació de més de 3.000 llocs de treball, 177 milions d’euros d’impacte sobre el valor afegit i 400 milions d’euros d’impacte total sobre la producció de Lleida. Projectes que van des d’inversions directes a la rehabilitació energètica d’edificis públics i pilots de comunitats energètiques locals, al desplegament de fibra a tots els nuclis i polígons. Passant per impulsar la bioeconomia, al nord els boscos i al sud els residus agroalimentaris, i per digitalitzar cadenes alimentàries i les pimes. Diu Raül Romeva a Ubuntu: “La globalització és la darrera etapa del paradigma capitalista i alhora l’eina que ens ha permès prendre consciència de la nostra dimensió global com a espècie i dels riscos que assumim. Però també ha posat novament en valor la dimensió local, el kilòmetre zero. Quina paradoxa!”

Les nostres regles són l’economia del bé comú i l’equitat en la gestió dels nostres recursos. Fem-ho amb polítiques keynesianes, perquè la despesa pública reactivi l’economia. Sabem que són temps molt difícils els que ens toca viure, però és precisament en plena batalla, i no tingueu cap dubte que aquesta és una guerra contra un enemic invisible, on veiem les oportunitats. No caiguem en el curterminisme, en el campi qui pugui i en el cadascú a la seva criticant els altres. Siguem empàtics, unim-nos per decidir el nostre futur.

Salut!