Créixer com a líders

ÉS notícia el suïcidi a Barcelona d’una nena de 15 anys per assetjament escolar, que ja va patir quan en tenia 6.

Segons l’Associació Espanyola per a la Prevenció de l’Assetjament Escolar (Aepae), mig milió de nens i nenes pateixen assetjament escolar avui al país.

I és que l’assetjament escolar (bullying) no és un ultratge puntual, sinó una agressió sostinguda en el temps, que anul·la totalment la confiança i autoestima de la víctima, que pot arribar a extrems com el de Kira, Daniel, Jokin i molts d’altres.

Dels protocols escolars no sorgeixen l’efecte desitjat, i en molts casos no transcendeixen als organismes d’educació per evitar el deteriorament de la imatge del centre.

La ministra Belarra ha anunciat un pla per fer un diagnòstic de la salut mental de nens i joves. Haurien de començar per estudiar la dels agressors i aplicar un protocol que els evidenciï i avergonyeixi, per, amb això, iniciar un camí cap a una nova ètica menys condescendent amb les agressions, enfocada a canviar aquest tipus d’actituds i millorar la humanitat dels nostres futurs líders.

En la majoria dels casos, hi ha quatre actors conscients de l’existència de l’agressió: la víctima, els agressors, la resta de la classe (simples observadors que ho normalitzen) i el centre escolar (que aplica el seu protocol).

El millor protocol és l’educació. Una educació en valors com el respecte, la consideració, la responsabilitat i la companyonia. Una educació per a petits líders, que creguin en si mateixos i comptin amb el suport del seu entorn escolar, social i familiar.

No existeix pitjor condicionant per al desenvolupament personal i intel·lectual d’un nen que professors o progenitors que li recordin les seues carències o limitacions, o que fins i tot, sense tenir-ne certesa, li facin creure que és així.

Com va dir Albert Einstein, si jutges un peix per la seua habilitat per enfilar-se als arbres, pensarà tota la vida que és un inútil.

Podem ensenyar els nostres fills a ser conscients de les seues fortaleses, però també de les seues debilitats, a reconèixer-se sense temors, a acceptar-se i valorar-se, a acceptar i valorar els altres, també amb fortaleses i debilitats. A ser més inclusius i gens condescendents amb el maltractament, ni cap a ells mateixos ni cap als seus companys.

A ser positius, perseverants i a orientar-se a aprendre de tot i de tothom, ja que només amb això aconseguirà maximitzar el seu potencial i dia rere dia serà més complet intel·lectualment i personalment, ja que és el cervell l’òrgan que allotja totes les seues vivències, coneixements i emocions, i aquesta és tota la informació que utilitzarà en les seues decisions i determinarà el seu destí.. És la nostra responsabilitat com a societat educar en valors, impulsar-los a créixer com a líders, ja que ells seran els qui dirigeixin empreses o països en el futur, o els qui contribueixin amb el seu treball als objectius dels qui dirigeixin. Si no ho fem, quin futur els espera? Com tractaran els seus equips o companys, agressors, víctimes o observadors? Quin tipus de societat construirem?

Créixer com a líders els ensenyarà a ser assertius, a agafar les regnes del seu destí i no permetre que ningú ho faci per ells, ja que, com va dir Steve Jobs, si no treballes pels teus somnis, algú et contractarà perquè treballis pels seus.