SEGRE

Creat:

Actualitzat:

El populisme a cop de metàfora que visc al Ple del Parlament amb els discursos neoliberals de l’extrema dreta que apel· len al poble enfrontat als mil i un perills dels «de fora vingue· ren i de casa ens tragueren» no és res més que un intent rere altre de provocar una erosió política amb banderes com la xenofòbia, el conservadorisme moral, el rebuig del feminisme i l’autoritarisme. Gràcies a l’aïllament institu· cional el Parlament ha aconseguit, en els prop de dos anys de legislatura, no aprovar cap llei proposada per l’extrema dreta. D’igual manera, cap de les seves proposicions de llei han superat cap tràmit al ple, ni mocions, ni tenen representació a la mesa ni la presidència de cap comissió. Per altra banda, també ha donat fruit el fet de combinar el menysteniment del discurs d’aquests polítics amb una posició de combat enfront dels falsos arguments, sobre· tot quan les respostes s’han fet amb dades objectives i reals. Que plogui!!! Dit això, sí que vull denunci· ar que l’extrema dreta ha iniciat una ofensiva fonamentalista contra l’educació afectiva i sexual dels nostres infants i joves, un dret prioritari que el Parlament va aprovar el 2019 com a obligatori a totes les es· coles públiques i concertades de Catalunya, amb l’objectiu de prevenir, detectar i erradicar conductes de violència sexual ja en els infants, accions preventives i formatives similars a altres països d’Europa amb demostrada eficàcia. Malauradament, avui aquest programa específic d’educació sexual i afectiva encara no gau· deix d’implementació transver· sal i ens trobem amb pocs recursos disponibles pels docents que, amb sort, reben una mínima formació o cursos en el marc del Programa Coeduca’t que resulten del tot insuficients i que no tenen sentit si el centre no ho incorpora en tot l’entorn educatiu, és a dir, no només for· mació especialitzada a docents sinó també a alumnat i famílies. És el govern qui té l’obligatorietat de fer el seguiment del compliment i blindar l’educació sexual i afectiva com una matèria curricular més per garantir un futur lliure de masclisme i sexisme, i és per aquesta raó que, governi qui governi, cal que la lluita feminista estigui protegida davant els atacs de l’ofensiva conservadora de l’ex· trema dreta. El 25-N ens recorda que l’eliminació de les violències envers les dones encara és lluny, que cal fer molt més que celebrar un dia internacional amb de· claracions públiques i bones intencions. El govern ha de ser capaç de garantir la seguretat dels infants, però resulta paradoxal que es vulgui lluitar contra el fonamentalisme que vulnera drets i gènere i alhora ser còmplices d’esdeveniments com, per exemple, el mundial de futbol que es celebra a Qatar. Us recordo que aquest és un país en el qual les violències masclistes ni tan sols són delicte i on es vulneren constantment els drets humans. Aquí és on també les bruixes porten dol. En últim terme, no considero que l’extrema dreta aconsegueixi consolidar-se com a actor de moda en temps de crisi, i que encara que siguin partits legals no disposen de base democràtica i, en el fons, tampoc van a l’arrel del problema, és a dir, no es dirigeixen a resoldre els problemes socials estructurals, però en tot cas no podem permetre cap permeabilitat i sobretot que no entri per cap escletxa d’incompliment a les línies educatives en matèria de gènere, ja aprovades. És responsabilitat de tots i totes si les bruixes porten dol, ja sigui perquè plogui o surti el sol.

tracking