Per la pau: no a l’otan, bases fora!
El 1949, dotze estats es van comprometre a defensar-se mútuament en cas d’agressió armada contra qualsevol d’ells. L’OTAN ha acabat esdevenint el major projecte politicomilitar actiu per dotar els EUA del paper de gendarme mundial, passant per damunt de la mateixa ONU.
Des de l’esfondrament del bloc soviètic –la seva suposada raó de ser– l’OTAN no sols no ha desaparegut sinó que ha incorporat nous membres i ha ampliat les zones on s’assumeix el dret d’intervenir militarment, portant a terme operacions fora de les fronteres dels seus estats membres sense haver rebut un atac previ. Així, l’OTAN va actuar per primera vegada el 1999 a Iugoslàvia, sense l’autorització del Consell de Seguretat de l’ONU. Altres atacs, com el de l’Afganistan del 2001 o el de Líbia del 2011, tampoc no han estat operacions defensives.Els estats de la Unió Europea s’han convertit en estats tutelats en matèria militar. Han assumit la presència de bases militars en territori europeu, així com d’armament nuclear controlat només per l’exèrcit dels EUA, i han acatat la política bel·licista dictada per la Casa Blanca, on ha arribat ara el delinqüent convicte Donald Trump que ha empitjorat encara més la cursa d’armaments i el bel·licisme desfermat arreu i a Europa arran de la guerra d’Ucraïna.
El 2014, els països de l’OTAN van acordar d’incrementar els pressupostos de defensa fins al 2% del PIB. El nou secretari general de l’OTAN, Mark Rutte, ha manifestat que amb aquest 2% no n’hi ha prou i que caldrà fer sacrificis; això vol dir fer retallades en sanitat, educació i en general en despesa social. Afirmacions que han ratificat Andrius Kubilius, nou secretari de Defensa i Espai de la UE i Kaja Kallas, nova secretària d’Exteriors de la UE. Trump ha anat més enllà encara i ha exigit que Europa ha d’arribar al 5% del PIB en despesa militar.
Quant a l’estat espanyol, i en els darrers anys, en diferents ocasions s’ha volgut situar com el més otanista dels estats, des de l’adhesió del govern Aznar a la guerra contra l’Iraq fins als pronunciaments del govern de Pedro Sánchez per enviar armament a l’exèrcit ucraïnès. Als Països Catalans, a part de ser còmplices de les guerres de l’OTAN per mitjà del finançament dels nostres impostos, també acollim una de les seves bases militars, a Bétera, i en múltiples ocasions els ports de Palma, Maó, Tarragona i Barcelona han estat utilitzats pels seus vaixells de guerra en l’aprovisionament o en pràctiques militars. Davant d’aquesta situació d’escalada bel·licista i de l’indecent, inútil i immoral augment de la despesa militar cridem a la classe treballadora, a les organitzacions populars i als moviments socials a la mobilització per la pau, la democràcia, la justícia i la solidaritat internacionalista entre els pobles.
Així mateix demanem la sortida d’Espanya de l’OTAN, una organització que viola constantment els Drets Humans i que compta amb un cruent historial que ha provocat milers de morts de diferents pobles del món.
Hem de recuperar les banderes del “No a l’OTAN, Bases Fora” en coherència també amb allò que va votar la ciutadania catalana en el referèndum de permanència a l’OTAN que es va celebrar fa trenta-nou anys a l’Estat espanyol, el 12 de març de 1986.
