SEGRE

PARTIT COMUNISTA DEL POBLE DE CATALUNYA

No al silenciament

Creat:

Actualitzat:

El dia 14 d’abril va ser el 94 Aniversari de la 2a República i un cop més es constata el silenciament descarat que l’envolta. Com fem cada any, des del PCPC destaquem aquesta efemèride pel seu valor històric i pel que va suposar, no només per als pobles de l’Estat espanyol, sinó també per a la classe obrera en el seu conjunt. L’etapa de la Segona República va representar un salt qualitatiu en el model d’Estat, passant d’un país endarrerit i ancorat en el caciquisme monàrquic, a una democràcia liberal burgesa d’“esperit modernitzador”. Tot i saber que aquest canvi va ser permès des de les elits per salvar una crisi que arrossegava el poder oligàrquic burgès d’aquelles dècades, cal destacar, d’una banda, que el germen d’aquella República fou la voluntat dels pobles, i de l’altra, que el nostre poble treballador en aquells anys va assolir el major grau d’organització i consciència de tota la seva història com a classe social. Va ser aquell mateix avanç de la classe obrera i l’auge de les posicions revolucionàries el que va fer que la burgesia, en aliança amb l’Església i el caciquisme, desencadenés un moviment reaccionari que desembocaria en la Guerra Nacional Revolucionària (guerra civil). Aquest conflicte demostra el caràcter internacional de la lluita de classes, ja que va enfrontar la classe obrera de l’Estat espanyol, recolzada per les Brigades Internacionals, contra la burgesia agrupada al voltant de l’alternativa feixista de la CEDA i recolzada pel feixisme italià, el nazisme alemany i les democràcies formals burgeses del Regne Unit i els Estats Units.

La derrota temporal de la classe obrera va suposar la imposició de la dictadura franquista, que es va mantenir inalterada durant més de 40 anys i va finalitzar amb la mort de Franco. No obstant això, la burgesia que el va reafirmar com a caudillo va ser la mateixa que va acabar orquestrant el règim actual conegut com a “Règim del 78”.

Avui dia, aquesta mateixa burgesia, gestionada pel govern PSOE-Sumar, busca una vegada més aliar-se contra els pobles del món i condemnar-nos a una guerra contra Rússia i la Xina. Aquesta crida s’emmarca dins de la política bel·licista que ha estat promovent des de fa mesos la Unió Europea, que, llevat d’algunes veus dissidents, s’ha plegat a aquesta lògica utilitzant Ucraïna com a excusa per a una possible escalada. Aquesta política es troba ara amb el fet que els EUA (principal inversor en el conflicte) i Rússia busquen negociar un acord de pau. Per acabar-ho d’adobar, la resposta de la UE no és altra que tancar files al voltant d’Ucraïna i continuar donant suport a un govern feixista i prolongar la situació.

En aquesta dinàmica internacional, el “govern més progressista de la història” està disposat a seguir les polítiques de retallades que promou la mateixa UE per tal de poder augmentar la despesa militar fins als mínims imposats per l’OTAN. Això suposa que les conquestes assolides per la classe obrera en qüestions com els drets laborals, la sanitat, l’educació o les pensions es veuran greument afectades en benefici dels interessos dels grans monopolis armamentístics, dels fons d’inversió i, en general, del capital financer.

Amb aquesta perspectiva, des del PCPC tenim clar que ja és hora de començar a construir un ampli bloc d’aliances socials liderat per la classe obrera. Un bloc que recuperi l’esperit i la capacitat d’acció que vam arribar a assolir amb la Segona República. Un bloc que defensi els nostres veritables interessos com a classe (sanitat i educació universals; sobirania nacional, autodeterminació i equitat entre els pobles) a través d’un projecte revolucionari que trenqui amb el Règim del 78 i ens tregui dels mandats imperialistes de l’OTAN i la UE. La República Socialista Confederal, basada en el dret d’autodeterminació i la voluntat expressa de les diverses nacions que conformen l’Estat espanyol, és l’únic model polític capaç de renunciar a la barbàrie de la guerra imperialista.

Davant la guerra imperialista, república socialista! Ni guerra entre pobles, ni pau entre classes! Visca la república socialista confederal!

tracking