Un exemple de vida: homenatge a la mare

El 4 de Maig és el Dia de la Mare, una ocasió especial per expressar el nostre amor i agraïment, però per a mi, és també una oportunitat per recordar i retre homenatge a una dona extraordinària: la nostra mare Carmen. Va néixer i va viure a Ontiñena, un petit poble d’Osca, enmig d’una època dura marcada per la guerra, postguerra i la dictadura. Un temps de carències, de sacrificis i dificultats de tot tipus.

Des de molt jove mare, la teva vida es va omplir de responsabilitats. Amb només dotze anys, vas haver de deixar l’escola per fer-te càrrec dels teus cinc germans, després de la mort prematura de la teva mamà. En un entorn on els recursos eren escassos i els privilegis inexistents, vas lluitar amb una fortalesa admirable per tirar endavant, aprenent a sobreposar-te a les adversitats amb dignitat i coratge.

Quan vas formar la teva pròpia família amb quatre fills, el teu compromís i esforç es van multiplicar. Amb el pare que treballava tota la setmana fora del poble, tu, mare, et feies càrrec de tota la casa, els fills, les feines del camp, la cura del bestiar i, fins i tot, la gestió d’un bar. Sempre amb una determinació inqüestionable, ens vas ensenyar que la vida no és fàcil, però que amb sacrifici, treball, esforç i superació es pot aconseguir tot. La teva màxima preocupació sempre va ser el benestar i el futur dels teus fills, i per això, malgrat les dificultats, vas lluitar perquè tinguéssim estudis i poguéssim construir el nostre camí, progressant econòmicament i socialment. Per aquest motiu, tota la família us vau traslladar a Lleida a viure, per estar al nostre costat.

Ontiñena era, i és, un poble petit però solidari i obert, on la gent sempre ha tingut les portes de casa obertes a tothom. Aquesta solidaritat es reflectia també en la teva forma de ser: una dona sincera, treballadora, honesta, oberta, solidària i generosa i que ens va ensenyar el valor de la discreció, la senzillesa i la humilitat. Tot el que tenim, ens deies, no ens ha estat regalat, sinó guanyat amb esforç i perseverança.

Mare, no només vas ser una dona de gran fortalesa, sinó també d’una intel·ligència pràctica excepcional. Sabies prendre decisions en moments difícils, amb una lucidesa i una valentia impressionants. Tot i les circumstàncies adverses, mai vas perdre el sentit de l’humor ni la capacitat d’estimar incondicionalment. Sempre has estat un pilar de suport per a tothom; disposada a ajudar, a escoltar i a donar consol a qui ho necessitava.

Ens vas transmetre valors fonamentals que ens han acompanyat tota la vida. Ens vas ensenyar que la feina ben feta és un valor en si mateix, que la responsabilitat no es delega i que l’honestedat sempre és el millor camí. Ens vas inculcar el respecte per als altres, la importància de la paraula donada i el compromís amb la família. La teva generositat no tenia límits; sempre trobaves la manera d’ajudar, encara que fos amb el poc que tenies.

També ens vas ensenyar la importància de la resiliència, de no rendir-nos mai davant les dificultats. Ens vas mostrar que la vida pot ser dura, però que la força per seguir endavant es troba en el coratge i en l’esperança. Vas convertir cada obstacle en una oportunitat d’aprenentatge i ens vas demostrar que el veritable èxit és ser bones persones, íntegres i fidels als nostres valors.

Encara recordo com, a les tardes d’hivern, quan sortia de l’escola, m’esperaves amb un moniato calent perquè em pogués escalfar del fred. Aquest petit gest, ple d’amor i cura, reflectia la teva manera de ser: sempre pendent dels altres, sempre oferint el millor que tenies, encara que fos senzill, però carregat de significat.

Celebrem ara el dia de la mare, el teu dia. La teva força, sensibilitat, integritat, tendresa i el teu immens cor han estat el millor regal que la vida ens ha pogut donar. Gràcies per ser el refugi, la llum i l’impuls que ens guia. La teva vida ha estat una lliçó de coratge i de valentia. Avui, i cada dia, t’agraïm el llegat que ens has deixat i et recordem amb el cor ple de gratitud i admiració.