L’Aplec, patrimoni gastronòmic

Quan arriba el mes de maig, Lleida es transforma. El riu Segre s’omple de colors, de fum de brasa, de música i de rialles. Les colles treuen taules i cadires, carreguen neveres i fogonets, es posen la camisa d’un any més, i tornen a omplir els Camps Elisis amb aquell esperit únic que només té l’Aplec del Caragol. No és només una festa, és una expressió d’identitat col·lectiva, una celebració del que som i de com ens agrada viure.

L’Aplec és una trobada de Lleida amb ella mateixa i amb el món. És, sens dubte, una de les grans festes populars del país, que ha sabut conservar l’essència de les colles i la cultura de la trobada, alhora que s’ha obert a tothom. És una festa inclusiva, en què conviuen famílies, joves, gent gran, lleidatans i lleidatanes de tota la vida i persones vingudes d’arreu. L’Aplec és tradició, però també és actualitat, innovació, projecció i orgull de ciutat. L’Aplec és una oda a l’amistat, com ens recordava el passat dilluns el pregoner d’enguany, Artur Peguera.

Per això no és casualitat que cada cop més mitjans, visitants i professionals del sector en reconeguin el valor i l’impacte. I tampoc ho és que enguany, coincidint amb el fet que Catalunya ha estat designada Regió Mundial de la Gastronomia 2025, tinguem una ocasió d’or per posar en valor el caràcter gastronòmic de l’Aplec. El caragol, protagonista indiscutible de la festa, és molt més que un producte. És un símbol. És patrimoni.

A les brases de l’Aplec s’hi cou una manera de fer. El caragol, a la llauna, a la gormanda, a la cassola… representa una cuina que neix de la terra i de la saviesa popular. Una cuina de proximitat, de paciència, de sabor i de memòria. I és precisament aquesta cuina que Catalunya ha volgut posar al mapa, reconeixent el nostre país com a territori de referència gastronòmica a escala mundial.

L’Aplec del Caragol és, en aquest sentit, un exemple paradigmàtic del que vol dir cultura gastronòmica. No es tracta només de menjar, sinó de compartir, de reivindicar productes locals, de valorar els sabers i les receptes d’abans, d’estimar el territori. I fer-ho amb sentit festiu, amb orgull popular, però també amb mirada llarga. Això fa que l’Aplec sigui una festa que transcendeix el calendari: és un model de cohesió social i dinamització cultural i econòmica.

El treball de la Fecoll, de les colles, de tantes persones anònimes que hi posen hores, estima i compromís fa possible que cada edició sigui millor, per això i des d’aquestes línies, gràcies a totes i tots. I aquest esforç col·lectiu ha esdevingut una eina de projecció de Lleida, del Segrià, i de tota la gastronomia de Ponent. Ara més que mai, cal que les institucions hi creguin, hi apostin i hi donin suport, no només com a esdeveniment lúdic, sinó com a actiu estratègic de ciutat i de país. El caragol és nostre, forma part del que som, del que cuinem i del que celebrem. És hora de reivindicar-lo com a element de patrimoni gastronòmic propi, i fer de l’Aplec una carta de presentació a tot el món. Perquè quan parlem d’excel·lència, de qualitat, de tradició i d’inclusió, Lleida ja fa temps que marca el camí.