Liderar el 2030: quan manar ja no mana

Recordes quan el cap era el que més en sabia, el que tenia l’última paraula i el seu despatx semblava una càpsula del poder i feia olor de cigarro o puro havà? Bé, doncs això ja fa olor de naftalina. Si mirem cap al 2030, el lideratge està en plena revolució silenciosa. Ja no es tracta de controlar, sinó de connectar, d’atreure (teoria de l’atracció). Deixa de banda la imatge del director general amb corbata donant ordres des d’un pis 40, perquè el líder del futur probablement estigui descalç, a Bali, gestionant un equip global des del seu portàtil (i amb sort, amb connexió estable, si així ho permet la tecnologia). El lideratge del 2030 serà menys “líder” i més “guia”. I compte, no és només una manera bonica de dir el mateix: estem parlant d’un canvi profund en la forma en què entenem l’autoritat, la presa de decisions i el valor del treball humà. L’algoritme també opina: vivim en l’era de les dades. Cada decisió empresarial, des de contractar a algú fins a llançar un producte, està acompanyada per algoritmes que processen milions de variables. Però el 2030 no només les dades influiran: hi haurà líders que consultin el seu assistent d’IA personal abans de prendre una decisió complexa i de profund calat. I si la IA el contradiu? Aquí és on començarà l’interessant. Hi haurà líders que no només escoltin el seu equip, sinó també el seu algoritme. Alguns fins i tot prendran decisions en conjunt, com si fossin un “equip híbrid”. Sona estrany, però el mateix pensàvem de parlar amb el mòbil fa vint anys, no?, i és que realment ja ho estem fent.

De l’autoritat a l’autenticitat: el que abans era símbol de respecte, distància, formalitat, lideratge dur, ara ja està quedant-se obsolet. Al seu lloc, emergeixen líders vulnerables, transparents, que admeten quan no saben alguna cosa i assumeixen els seus errors com a propis (quina diferencia amb la política actual). Sí, el líder del 2030 també dubta, també pregunta, i no sempre té respostes, i de vegades, ni tan sols les preguntes adequades. Però aquesta humanitat és justament la seua gran fortalesa, malgrat que molta gent pot penar, encara, erròniament des del meu punt de vista, un signe de debilitat. Hi ha organitzacions que ja ho estan experimentant: equips que funcionen sense líder fix, on les decisions es prenen per consens, amb líders rotatius o espontanis. Pot semblar caòtic, però sorprenentment, funciona. I la joventut? Lideraran abans del que creus. La Generació Alpha, que avui està en primària, liderarà equips amb 20 anys. Criats amb intel·ligència artificial, educació personalitzada i una consciència social brutal, arribaran amb idees fresques, poca tolerància a la hipocresia i zero interès en escalafons tradicionals. El repte per als líders actuals no serà ensenyar-los, sinó no destorbar-los. La humilitat serà una habilitat directiva clau. I no tots estan preparats per a això. De l’ego a l’ecologia. Una altra cosa que veurem: el lideratge serà molt més regeneratiu. No n’hi haurà prou que l’empresa guanyi diners. El líder del 2030 haurà de demostrar que la seua organització cuida el planeta, la seua gent i a si mateixa. Això va molt més enllà de plantar arbres o reciclar plàstics. Es tracta d’un lideratge que cura, que repara, que equilibra. El benestar mental deixarà de ser un “plus” per convertir-se en part del model de negoci. No és hippisme corporatiu, és pura supervivència: les organitzacions que no tinguin cura de les persones simplement no atrauran talent.

I aquí la pregunta del milió, què serà liderar el 2030? És facilitar, no imposar. Escoltar, no només parlar. És estar disposat a aprendre de tots i de tot, inclús d’una IA. Liderar serà molt menys glamurós i molt més humà. I això, en el fons, és una bona notícia. Doncs prepara’t, perquè si estàs llegint això amb mentalitat de líder tradicional, potser és moment de baixar del carro. El futur no necessita capitans de vaixells, sinó bons navegants, d’aquests que saben llegir el mar, el cel i les estrelles, encara que vinguin amb codi binari.