La justícia ha de ser justícia

Calen més recursos per posar fi als endarreriments. La justícia no pot ser una promesa buida ni un dret posposat. Ha de ser un servei públic eficaç, ràpid i accessible. Per això cal dir-ho clar: avui, a Catalunya –i especialment a Lleida– l’administració de justícia pateix una situació alarmant. Els endarreriments en els procediments judicials, la manca de personal, la insuficiència de jutjats i la precarietat estructural del sistema generen una indignació creixent entre els operadors jurídics i la ciutadania. I amb raó. Perquè una justícia lenta, mal dotada i col·lapsada no és justícia. Ho afirmo també com a doctor en dret, i perquè, a més, ho he viscut professionalment, tot i no exercir durant aquests anys de regidor.

Lleida no és una excepció, però sí un dels exemples més clars de com l’infrafinançament crònic de la justícia acaba penalitzant els drets i les llibertats de la gent. S’acumulen casos que esperen mesos, fins i tot anys, per ser resolts: procediments penals, famílies afectades per litigis de custòdia, empreses pendents de resolucions mercantils, víctimes que reclamen reparació i responsabilitats, per posar alguns exemples. Totes elles es veuen atrapades en un sistema tan garantista que, paradoxalment, acaba sent injust pel retard que imposa.

Aquest col·lapse no és fruit del destí ni d’una fatalitat inevitable. És la conseqüència d’una manca de voluntat política a l’hora de dotar de recursos la justícia. Cal dir-ho amb totes les lletres: el sistema judicial necessita una inversió decidida i urgent. Parlem de més recursos econòmics, sí, però també d’un increment real i sostingut de personal, de nous jutjats, millores tecnològiques, modernització d’equipaments i, sobretot, d’un reconeixement ferm a la feina que ja fan, amb professionalitat i esforç, els treballadors de l’àmbit judicial.

No podem continuar funcionant amb una plantilla desbordada, amb jutjats que fa anys que reclamen reforços i sistemes informàtics que s’encallen. És una situació insostenible que, si no es corregeix amb rapidesa, només pot empitjorar. La justícia no pot seguir sent la ventafocs de l’administració pública. Necessita el mateix nivell de compromís que altres serveis públics essencials.

Però mentre la ciutadania espera solucions i els professionals lluiten amb recursos insuficients, l’escenari polític es tenyeix d’hipocresia. El cas del PSC/PSOE és especialment greu: reclamen més mitjans i rapidesa com si fossin a l’oposició, però governen l’Ajuntament de Lleida, la Generalitat i el Govern d’Espanya.

Per tant, cal preguntar-se quin valor tenen aquestes reivindicacions si provenen dels qui tenen la responsabilitat de resoldre el problema. És coherent exigir més recursos quan tu mateix tens la clau i no la utilitzes? Aquest doble discurs és irresponsable i perpetua una situació que afecta diàriament milers de ciutadans.

Els socialistes, tant a escala local com autonòmica i estatal, són còmplices d’aquesta degradació del sistema judicial. No es pot mirar cap a una altra banda mentre els jutjats de Lleida col·lapsen, mentre els professionals del sector denuncien una càrrega de treball insostenible, mentre la ciutadania es desespera davant la lentitud de les resolucions. Cal passar de les paraules als fets. I els fets comencen per pressupostos, per plantilles, per infraestructures i per lideratge polític real.

La justícia és un dels pilars fonamentals de qualsevol estat de dret. I, com qualsevol pilar, si no es reforça a temps, pot acabar caient. No podem permetre que el deteriorament estructural de l’administració de justícia arrossegui amb ell la confiança de la ciutadania en el sistema.

No podem tolerar que el garantisme es converteixi en una excusa per a la inacció. I no podem acceptar que, en ple segle XXI, Lleida continuï sent una de les grans oblidades pel conjunt de les administracions pel que fa a inversió judicial.

És hora de comprometre’s amb solucions concretes. Perquè només amb més recursos, més personal, més jutjats i amb més respecte institucional podrem garantir una justícia que sigui, realment, justícia.