El Suprem condemna l’Estat per excloure un alumne amb discapacitat

Recentment, el Tribunal Suprem ha dictat una sentència en virtut de la qual condemna l’Estat a indemnitzar amb 25.000 euros una família el fill de la qual amb síndrome de Down va ser obligat a deixar el seu col·legi ordinari per ser escolaritzat en un centre d’educació especial. La resolució reconeix que es va vulnerar el seu dret a una educació inclusiva i que es va produir un funcionament anormal de l’administració pública.

El menor estudiava en un col·legi públic amb suports específics. Tanmateix, l’administració va decidir derivar-lo a un centre especial, en contra del criteri dels pares. Davant la situació aquests van iniciar diversos tràmits i reclamacions per entendre que s’havien vulnerat els drets fonamentals del menor. Després d’intentar revertir la decisió per la via judicial sense èxit, la família va portar el cas davant del Comitè sobre els Drets de les Persones amb Discapacitat que va emetre un informe en virtut del qual va considerar que s’havia vulnerat la Convenció de l’ONU sobre Drets de les Persones amb Discapacitat ratificat en el seu dia per l’Estat espanyol. A l’informe es conclou que l’Estat espanyol havia exclòs el nen del sistema educatiu general sense valorar realment les seues necessitats.

Ara, el Suprem fa un pas més: per primera vegada al nostre país, accepta que un dictamen d’un comitè internacional de drets humans –encara que no sigui vinculant– pot servir de base per reclamar a l’Estat una indemnització. Segons el tribunal, no es va tractar només d’una decisió aïllada, sinó d’un conjunt d’actuacions administratives i judicials que no van garantir el dret del menor a continuar al seu col·legi amb els suports necessaris (actuant en contra de l’educació inclusiva).

Tot i que la família reclamava 350.000 euros, el Suprem ha fixat la indemnització en 25.000 euros, corresponents a les despeses judicials que van haver d’afrontar. Tot i així, la sentència marca una fita important en la defensa dels drets de les persones amb discapacitat. El cas reobre el debat sobre l’accés real a l’educació inclusiva. La justícia ha deixat clar que no n’hi ha prou amb bones intencions: garantir la igualtat exigeix mitjans, compromís i respecte als tractats internacionals que han estat ratificats per l’Estat.

Vist el panorama actual, i en el supòsit que us trobeu en una situació similar, us aconsellem que contracteu els serveis d’un advocat que pugui assessorar-vos i defensar els vostres drets adequadament. Us recordem que a Huguet Ostáriz Abogados comptem amb una llarga experiència a defensar els drets dels nostres clients, i ens avalen els nostres casos d’èxit.