L’herència socialista a Lleida
Cap de l’Oposició a la Paeria
Aquest estiu ha deixat al descobert, un cop més, la trista herència que el socialisme està deixant a la ciutat de Lleida. Hereus directes d’un model de gestió caduc, improvisat i allunyat de les necessitats reals dels lleidatans han protagonitzat un seguit de decisions que exemplifiquen a la perfecció el declivi d’una ciutat que mereix molt més. I des del PP Lleida diem prou.
L’intent de convertir l’hotel d’Adif, situat a l’estació de trens, en un alberg improvisat per a temporers ha estat un insult als veïns i a la ciutat sencera. Una idea impulsada sense cap planificació, en una ubicació inacceptable, que hauria generat problemes de convivència, inseguretat i més degradació urbana. Només gràcies a la pressió ciutadana s’ha evitat aquest despropòsit. Però el simple fet que s’hagi plantejat demostra fins a quin punt aquest govern municipal actua d’esquena a la realitat i a les legítimes preocupacions dels lleidatans.
Però això no és tot. Aquest estiu, el govern socialista ha anat encara més enllà, sol·licitant la creació d’un cens únic perquè les persones en situació administrativa irregular –és a dir, persones sense papers– puguin treballar a les campanyes agràries. Una proposta que desafia directament l’estat de dret, ignora la legalitat vigent i obre la porta a una regularització encoberta i descontrolada. I qui ha alçat la veu amb claredat i fermesa? Només nosaltres, des del PP Lleida. Mentrestant, la resta de partits callen, miren cap a una altra banda o aplaudeixen una proposta irresponsable que genera greuges, desincentiva la legalitat i acaba posant en risc la cohesió social.
La degradació de la via pública és avui la imatge de marca d’aquesta Lleida maltractada pel model de gestió socialista: persones dormint als voltants dels pavellons de la Fira, brutícia acumulada, espais públics abandonats i una sensació creixent d’inseguretat ciutadana. A més, els lleidatans continuem pagant impostos i més impostos. Tot plegat amb uns cossos i forces de seguretat sense recursos suficients, desbordats i sense una direcció política clara.
Els mateixos que s’omplen la boca parlant de sostenibilitat i d’una Lleida verda han decidit tallar tots els arbres d’un dels marges de l’Avinguda Alcalde Rovira Roure. Cap explicació raonable, cap projecte alternatiu, cap respecte pel patrimoni natural de la ciutat. Això no és ecologisme: això és hipocresia institucional.
I mentre tot això passa, l’Horta de Lleida, aquest tresor que hauria de ser protegit i promogut com a motor econòmic, ambiental i cultural, pateix greus problemes de seguretat, ocupacions il·legals, incivisme i una manca alarmant d’inversió i manteniment. El govern municipal, que té la responsabilitat directa d’actuar, roman passiu, com si el problema no anés amb ells. Deixar que l’Horta es degradi és renunciar a una part essencial de la identitat lleidatana.
Aquesta és, malauradament, l’herència socialista a Lleida: improvisació, descontrol i falta de projecte de ciutat. No hi ha lideratge ni visió de futur, només gestos buits i propaganda que ningú creu. Però els lleidatans no es resignen.
Des del PP Lleida som plenament conscients del repte. La ciutat reclama oxigen. Vol tornar a caminar amb esperança, amb ordre, amb seny, amb noves oportunitats. I això només serà possible amb lideratges renovats, amb una manera de fer política basada en el rigor, en el respecte per la legalitat, en la defensa del bé comú i en la voluntat de posar Lleida al lloc que li correspon.
No acceptarem més encorsetaments ideològics ni més dogmatismes que ofeguin la iniciativa privada, la llibertat i el progrés. Lleida no pot continuar atrapada en un model que només ofereix decadència i excuses.
Des del PP Lleida ho diem clar: no permetrem que el futur de la ciutat estigui hipotecat per més anys de polítiques fallides. Cal girar full, i el moment és ara. Amb coratge, amb propostes i amb compromís. Lleida es mereix molt més: il·lusió, optimisme, seny, renovació i deixar enrere l’etapa grisa per generar noves oportunitats que defensin i promoguin la nostra identitat lleidatana.
