La Noa el 2040: liderar amb cor en l’era digital

La Noa el 2040: del vidre a la fortalesa emocional en el lideratge del futur

Avui és 17 de maig del 2040. La Noa té 33 anys i li encanta el busseig. Pertany a aquella generació Z que en la seua adolescència va ser anomenada “de vidre” (fràgil i violable) per la seua sensibilitat i la seua forma diferent de veure el món. Ara lidera un equip creatiu en una empresa que dissenya solucions per millorar la vida en ciutats sostenibles. Mentre pren cafè al seu vas reutilitzable, somriu: “Qui m’anava a dir a mi, amb 18 anys, que seria aquí.”

La Noa recorda la seua joventut el 2025, quan tot era ansietat climàtica, incertesa laboral i xarxes socials saturades. A través de la seua afició al busseig, va aprendre a posar límits, a cuidar la seua salut mental, a demanar ajuda i a treballar en equip amb els seus companys de busseig. Aquesta experiència, que molts veien com a debilitat, es va transformar en la seua principal fortalesa: una capacitat extraordinària d’empatia escolta i companyonia. Avui, el 2040, és el seu segell com a líder modern. Un líder que sap com ningú la gestió d’un equip, i el seu alineament a un objectiu més alt: la vida del teu company que depèn de tu i viceversa.

El seu equip és tan divers com el món en el qual viu. Persones de diferents països, edats i perfils professionals treballen junts en projectes híbrids. Alguns col·laboradors són intel·ligències artificials especialitzades, però la Noa no les veu com a amenaces, sinó com a companyes de feina que alliberen temps per a la part més humana: crear, imaginar, connectar.

Abans de cada reunió, la Noa fa una cosa que sembla mínima, però marca la diferència: dedica uns minuts a preguntar com està cada persona. No és un protocol, és un hàbit. Així detecta tensions, motiva i ajusta expectatives. Les IA processen dades i emocions bàsiques, però la Noa sap llegir entre línies i sostenir silencis. “Això no ho fa cap màquina”, pensa mentre observa les cares, reals o virtuals, del seu equip. El lideratge el 2040, per a ella, no és manar ni controlar. És facilitar, acompanyar i donar sentit. La seua generació, la que va ser “de vidre”, ha après a valorar el benestar i l’autenticitat. En lloc d’amagar la seua vulnerabilitat, la Noa la comparteix amb prudència: admet quan s’equivoca, demana ajuda quan ho necessita i reconeix públicament els assoliments dels altres. Així crea un clima de confiança en el qual les persones s’atreveixen a arriscar-se i innovar.

A la seua agenda d’avui hi ha també una sessió d’aprenentatge invers. Dos membres joves de l’equip li ensenyen noves tendències en mons virtuals col·laboratius. Ella riu quan alguna cosa no li surt a la primera: “Soc bona liderant persones, no menús hologràfics”, fa broma. El seu equip riu amb ella, no d’ella. Això també és lideratge: treure solemnitat, mostrar humanitat.

El món del 2040 no és fàcil. La crisi climàtica continua marcant l’agenda global, l’automatització és massiva i la informació es mou a velocitats impensables. Però la Noa no es tanca en la por. Lidera amb propòsit. La seua empresa destina part dels beneficis a projectes socials i de regeneració ambiental. Per a ella, l’èxit no és només econòmic, sinó impacte positiu.

De vegades, a l’acabar el dia, la Noa es queda uns minuts mirant els llums suaus de l’skyline verd de la seua ciutat. Recorda l’adolescent que era, etiquetada com a fràgil, i somriu. Aquesta fragilitat va ser, en realitat, sensibilitat. I aquesta sensibilitat es va convertir en visió. La seua generació, abans criticada, ara està ensenyant els altres a liderar amb més cor i menys ego.

Abans d’apagar les pantalles, la Noa envia un missatge a l’equip: “Gràcies per avui, us llegeixo demà. Cuideu-vos molt.” Sense KPI ni frases fetes. Petits gestos que construeixen comunitat. Perquè el 2040 liderar no va d’algoritmes sinó de relacions. Va de cuidar l’invisible: la confiança, l’energia, el sentit. Potser per això, mentre tanca la seua llibreta, sí, una llibreta de paper, de les de sempre, la Noa sent que està complint una promesa silenciosa amb el seu jo de 18 anys: demostrar que ser sensible no era un defecte, sinó la base d’un lideratge més humà. El 2040, la generació “de vidre” no només va sobreviure, sinó que està marcant el camí de com liderar en un món hiperconnectat amb absoluta resiliència, fermesa i voluntat infrangible, amb alineament corporatiu a través de la companyonia, la lleialtat. Qui ho anava a dir a la “generació de vidre”?