Biogàs i digestat, un tàndem de futur

L’any 2024, el Govern català va aprovar l’Estratègia catalana del biogàs, que preveu que, fins al 2030, es destinaran més de mil milions d’euros de fons públics i privats per a la construcció de mig centenar de plantes de biogàs arreu del territori. Aquesta estratègia, alineada amb la d’Europa, respon a la necessitat de mitigar el canvi climàtic i de donar valor al que erròniament anomenem residus orgànics, ja que en realitat tenen un gran valor i cal referir-nos-hi com a recursos o subproductes orgànics. Són des de les dejeccions ramaderes fins a la fracció orgànica de les deixalles municipals, passant pels fangs de les depuradores d’aigua o pels subproductes de la indústria alimentària. 

Per a l’IRTA (Institut de Recerca i Tecnologia Agroalimentàries), impulsar la bioeconomia per reduir l’impacte ambiental del sector agroalimentari és una prioritat estratègica. En l’actual context de canvi climàtic, revolució digital i globalització, volem contribuir a transformar el sistema alimentari català per a un futur de benestar sostenible. Tenint en compte que l’agricultura i la ramaderia representen el 32% del potencial estimat de producció de biogàs a Catalunya, aquesta és una línia prioritària de recerca i innovació per a nosaltres des de fa temps. De fet, estem en procés de construir dues plantes experimentals de biogàs a les nostres instal·lacions. Una s’ubicarà al nostre centre de Mas Bové a Constantí, seguint un model de planta tecnificada i escalable, i l’altra, pensada com a model per a petites explotacions, estarà al costat de la nostra granja de boví a Monells. Utilitzar els subproductes orgànics per generar biogàs té dos grans beneficis ambientals. El primer: es minimitzen les emissions de gasos d’efecte hivernacle (GEH) que haurien anat a l’atmosfera fruit de la seva gestió i emmagatzematge. I el segon: el consum de biogàs substitueix l’ús de combustibles fòssils, que haurien emès GEH. 

Així mateix, la producció de biogàs genera un subproducte, el digestat, que cal gestionar correctament i que es pot transformar en un biofertilitzant de qualitat, cosa que pot evitar la dependència actual dels fertilitzants inorgànics de síntesi, que majoritàriament importem. Alhora, l’aplicació d’aquests biofertilitzants als camps redueix el risc de contaminació dels aqüífers, i de tot el procés també es pot obtenir aigua regenerada per a neteja, reg o altres usos. En aquest sentit, el govern català ha aprovat enguany l’estratègia catalana del digestat, que defineix el pla d’acció per gestionar i assegurar la viabilitat de les plantes de biogàs. 

Tots aquests beneficis ambientals són, alhora, econòmics, ja que tant el biometà obtingut un cop depurat el biogàs (en un procés anomenat upgrading) com els biofertilitzants tenen un valor elevat al mercat. És evident que cal estudiar bé la rendibilitat i la viabilitat econòmica de les plantes de biogàs a llarg termini. Per això, a l’IRTA hem considerat necessari de posar en marxa aquestes dues plantes pilot de biogàs, que han de servir tant a les grans com a les petites empreses del sector agroalimentari per poder valorar bé el seu impacte sobre les tres potes de la sostenibilitat: ambiental, econòmica i també social. Fent valdre aquestes tres potes, i per tant el territori i la seva gent, ens assegurarem que les plantes de biogàs representin un benefici i un impuls per al món rural català.