Autòcrates, genocides, dictadors, reis...

Aquesta caterva de personatges històrics que malauradament proliferen a l’actualitat té uns trets comuns però també característiques específiques que els perfilen com a dirigents singulars, alguns sanguinaris, que es poden classificar en diferents paràmetres: per la seva gènesi, pautes de comportament, conseqüències impunes de les seves accions i per la seva permanència indefinida i hereditària o no. Es perllonguen com un càncer, dels encara incurables, amb diferents ajuts necessaris com ara la passivitat, inoperància o impotència tant d’institucions internacionals com de països veïns. De tota manera cal reconèixer que cadascun d’ells requeriria una aproximació específica pel conjunt de trets diferencials que els singularitza. Un altre factor gairebé imprescindible que ha estat constant al llarg de la història és la passivitat general de les respectives poblacions on proliferen i prosperen durant desenes o centenars d’anys ja sigui per ignorància, passivitat, complicitat, por o violència patida per la ciutadania o per diversos factors simultanis.

Al meu entendre tant el que passa a Catalunya com al món té molta relació amb algun dels personatges propers a algunes de les tipologies esmentades. I tant se val que molts mandataris i presidents hagin estat elegits a les urnes i segons les normes legals de cada país perquè hi ha una forta inclinació a perpetuar-se en els càrrecs de manera legal o fraudulenta. Em direu que això ha passat des de temps ancestrals i teniu raó, el cas és que en l’actualitat ho trobem a tocar amb intolerables conseqüències: milions de desplaçats, invasions, esgarrifoses destruccions massives, crims de guerra i repetició de genocidis que crèiem superats per part de grans potències i no tan grans, i encara que a molts ja els està bé perquè es fan més rics i poden manipular amb més facilitat en zones de confort il·legals, la majoria de població pateix la manca de menjar, destrucció d’edificis d’habitatges, escoles i hospitals, patiments, malalties i mort. I les altes jerarquies militars, policials i funcionarials sovint s’hi avenen sobretot si es tracta de dictadors de dretes. Per la seva banda els respectius alts tribunals ho acostumen a acceptar perquè molts dels seus components ja hi van ser promocionats per ser-los favorables o indulgents.

D’exemples actuals en tenim a dojo: Rússia, Xina, Índia, Corea del Nord i quasi també Corea del Sud, EUA i molts d’altres. I pensant en l’actual Unió Europea que tots patim, que no és ni carn ni peix i que ningú respecta, actua com un escolanet a les ordres de Trump, o menyspreada si visita alguna monarquia àrab a més d’humiliada si la nostra representant és una dona. A tot això tampoc hi ajuden les freqüents patinades i la forta discrepància d’opinions dels 27 en política exterior que ens acosten a un orgue de gats que sovint frega els més bàsics principis ètics.

Davant d’aquest panorama d’assassinats –només a Palestina prop de 70.000– i l’acarnissament en col·lectius concrets com periodistes, sanitaris i repartidors d’aliments, trobem que hi ha bones i valentes persones que intenten fer el bé, donar testimoni i fer una crida front a la massacre, a les massacres actuals del món. I a veure si aquest fantasma que vol el Premi Nobel de la pau fa alguna cosa positiva i realment atura aquesta guerra, aquestes guerres, atès que és l’únic que en té possibilitats reals en l’actual panorama mundial.