Per què l’autora de ‘Harry Potter’ fa el possible per aconseguir que l’arrestin per trànsfoba?

Quan la meua filla tenia 8 o 9 anys va agafar un llibre que la seua mare havia portat a casa des de la redacció del diari i el va llegir. Era la primera història de Harry Potter, que Empúries va publicar en català en una edició per a adults i que després va reeditar en format juvenil al comprovar l’enorme èxit que aquesta escriptura tenia entre els adolescents. La meua filla va descobrir allà el plaer per la lectura i Harry Potter la va portar a Emily Dickinson com Enid Blyton va portar la seua mare a García Márquez o Mortadelo i Filemón van portar el seu pare a Antonio Machado. El món de Potter era màgic en tots els sentits per a la meua filla fins que fa uns anys va començar a dir que no volia saber-ne res. Per què? Perquè a l’autora de la saga, J.K. Rowling, la dona més rica del Regne Unit, inclosa la reina quan era viva, li va agafar un bon dia per conver t i r- se en l’enemiga número u de les dones trans i va començar a fer el possible per aconseguir que les autoritats l’arrestessin per un delicte d’odi. Aquesta dona ha aconseguit dos miracles: primer, passar de viure d’ajuts socials a ser l’escriptora més popular del planeta, i després, passar de ser una autora venerada per les generacions millennial i Z a convertir- se en un personatge grotesc amb un argumentari que hauria subscrit el mateix Torrente en una barra de bar a les 5 de la matinada. O el Tribunal Suprem britànic, que va limitar, ¡sense els atenuants de la barra de bar i la matinada!, la condició legal de dona al sexe biològic amb una profunditat pròpia de Tiktok. O l’exèrcit de cunyats que diuen que hi ha homes que es converteixen en trans per entrar en lavabos de dones. Però no només aquesta gent fa el ridícul. També brillants intel·lectuals que han elaborat sofisticades teories sobre l’ús per part de la transsexualitat de la lògica dels verbs performatius (aquells que, pel mer fet de pronunciar-se, produeixen un efecte en la realitat, és a dir, no es queden en simples paraules, sinó que tenen conseqüències reals), i a partir d’aquesta teoria arriben a la conclusió que si una persona baixa diu que és alta passa a ser alta, una lògica molt frívola aplicada a persones que viuen un infern empresonades en un cos en el qual no es reconeixen. La transfòbia és quedar-se fora de joc, una cosa que sembla passar-li a un sector minoritari del feminisme que no és conscient que no pot aplicar a les dones trans una doble discriminació: la que pateixen com a víctimes del masclisme, que és un abús que opera des dels orígens de la humanitat, molt abans que el racista o el colonialista, i la que pateixen per ser trans. Cal viure i deixar viure. J.K. Rowling hauria de saber que Emily Dickinson, una de les fites de la literatura universal de tots els temps, a la qual l’autora de Harry Potter no arriba ni a la sola de la sabata, és l’apoteosi de persona rara i divergent, i la poesia d’aquesta persona rara i divergent ens interpel·la a tots com pocs creadors ho han fet en la història de la humanitat. Hi ha errors que et deixen retratat. Julio Camba, el fascinant Julio Camba, en un text de temps de la República, va escriure: “Més valdria fer com aquell cavaller que, al passar un dia per davant de casa seua, va dir a un amic que anava amb ell: tindria vostè la bondat d’esperar- me una estona? La veritat, ja que soc aquí, no voldria malgastar l’ocasió de donar una pallissa a la meua dona, però no es preocupi vostè. Baixaré de seguida.” Barbaritats d’altres temps? Sí, com ho seran d’aquí a unes dècades moltes barbaritats d’avui. J.K. Rowling, de 60 anys, un menys que jo, hauria de saber que es pot estar en un costat de la història o en l’altre. Jo tinc molt clar en quin vull estar. Espero que si em torno ranci i em reverteixo la meua filla m’avisi.