Torreblanca, un futur industrial inajornable

A finals d’octubre, els grups del PSC, ERC, PP i Junts per Catalunya vam portar a debat i aprovació al Parlament una proposta de resolució per instar el Govern a aprovar definitivament el Pla Director Urbanístic del polígon industrial de Torreblanca-Quatre Pilans i la seva estació intermodal. Un pas endavant imprescindible per començar, d’una vegada per totes, el projecte més important que ha tingut Lleida en els darrers 20 anys.

No és una exageració.

Parlem d’un projecte de país, no d’una infraestructura local. En la seva primera fase, Torreblanca ja preveu 400 hectàrees de sòl industrial –una superfície industrial com la més gran d’Europa– i la construcció d’una estació intermodal ferroviària que pot esdevenir el port sec de Tarragona i, amb tota probabilitat, també de Barcelona. Una connexió que faria de Lleida un node logístic estratègic del corredor mediterrani, reforçant el paper de Catalunya en la xarxa europea de transport de mercaderies.

A més, aquest projecte representa una oportunitat històrica per transformar el model econòmic de les Terres de Lleida. No estem parlant només d’un polígon industrial: estem parlant d’un motor de desenvolupament i vertebració territorial. Les dades ho deixen clar: més de 12.000 llocs de treball de qualitat, atracció d’inversió internacional, retorn del talent jove i reactivació de l’activitat econòmica local i comarcal. És un projecte que pot convertir Lleida en un pol de tracció industrial, deixant enrere dècades de dependència del sector primari i donant resposta a una necessitat que tothom reconeix: diversificar, industrialitzar i equilibrar el país.

Però mentre el consens és ampli –tècnic, econòmic i polític–, la realitat és que el projecte continua encallat. El 2023, Junts per Catalunya va deixar el Pla Director aprovat tècnicament, pendent només de la seva aprovació definitiva. Han passat dos anys i dos governs, i el projecte no ha avançat gens ni mica. I mentrestant, a només 40 quilòmetres, l’Aragó ja ha fet la feina: un polígon similar està plenament operatiu i ja està captant indústries que podrien ser nostres.

La pregunta és evident: de veritat Catalunya –i especialment les Terres de Lleida– poden permetre’s quedar-se enrere per manca de decisió política? Com pot ser que, per uns informes i uns tràmits que podrien desencallar-se amb voluntat i determinació, estiguem hipotecant el futur industrial d’un territori que ho té tot per créixer?

Els diners no cauen del cel. Si volem riquesa, hem de produir. I per produir, necessitem indústria. I la indústria necessita espai, logística i connectivitat. Això no és ideologia, és evidència econòmica. Sense sòl industrial, sense una intermodal funcional i sense una aposta clara pel corredor de mercaderies, Lleida seguirà perdent oportunitats que després trigarem dècades a recuperar.

Per això, és hora de deixar de mirar cap a una altra banda i acabar la feina que ja estava feta. El Parlament ha fet la seva part: ha aprovat per amplíssima majoria instar el Govern a desencallar Torreblanca-Quatre Pilans.

Ara és el moment que el Govern de la Generalitat actuï amb fets, no amb discursos. Que demostri que creu realment en la vertebració territorial, en la indústria i en el futur del país. Les Terres de Lleida no demanen favors, demanen justícia territorial.

El progrés no pot ser un privilegi metropolità; ha de ser una realitat compartida.I Torreblanca-Quatre Pilans és, precisament, el símbol d’aquesta Catalunya equilibrada, moderna i capaç de competir sense complexos Ara toca decidir si volem continuar ajornant el progrés o si volem, finalment, posar la primera pedra d’un projecte que pot transformar Lleida i fer avançar Catalunya sencera.

El temps de les excuses s’ha acabat. És l’hora dels fets. Torreblanca-Quatre Pilans no pot esperar més.