2030, el viatge del Talo Talent

El viatge del Talo Talent: quan el lideratge es torna humà.

Hi ha viatges que es planegen amb mesos d’antelació i altres que simplement ocorren. Aquest va ser un d’aquests. Tot va començar un matí a l’oficina de TalensIA® HR, a Tarragona. El sol entrava torçat per les persianes i algú, no recordo qui, va llançar una pregunta que es va quedar flotant en l’aire: “Què significa liderar el 2030?” Ningú va respondre. Jo tampoc. Però me la vaig emportar amb mi com qui guarda una pedra a la butxaca. I així va nàixer Talo Talent, una espècie d’àlter ego, un personatge que vaig imaginar per entendre el meu propi procés de desenvolupament, la meua manera de créixer com a líder en un món que canvia massa ràpid.

Vam viatjar fins a Tarragona, el meu equip i jo, amb l’excusa d’un encontre de treball. Però, en el fons, tots sabíem que no era un viatge qualsevol. Era una recerca. El primer dia, mentre caminàvem al costat del mar, ens van proposar un exercici sobre l’escolta. Sembla senzill, però no ho és. Escoltar de veritat, sense interrompre, sense pensar en el que contestaràs, és gairebé un art. Recordo que un dels meus companys va parlar de la seua por al canvi, un altre de la seua dificultat per delegar. En aquell moment vaig comprendre que liderar no té tant a veure amb parlar, sinó amb entendre. Amb ser present. El segon dia es va llevar amb tempesta. Literalment. Plovia a bots i barrals i tots els plans es van ensorrar. El programa, les activitats a l’aire lliure, tot. Ens vam refugiar en una sala improvisada, amb mantes i cafè, i vam començar a improvisar. Algú va proposar de contar anècdotes de fracassos, un altre va portar una guitarra. Entre rialles i canvis de rumb, vaig aprendre una cosa que cap manual de lideratge t’ensenya: l’adaptabilitat no és una habilitat tècnica, és una actitud davant de la vida. El tercer dia va ser més introspectiu. Havíem d’imaginar com seria la nostra empresa el 2030. Al principi vaig pensar en paraules grans: innovació, sostenibilitat, intel·ligència artificial. Però després em vaig adonar que el futur no depèn només d’això, sinó de la qualitat humana amb què sapiguem conviure amb la tecnologia. Potser el líder del futur no sigui qui té totes les respostes, sinó qui s’atreveix a fer les preguntes difícils. Aquella tarda, al final del viatge, vaig sortir a caminar sol per la platja. L’aire feia olor de sal i de terra molla. Vaig pensar en el Talo, en tot el que havia simbolitzat aquells dies. Em vaig adonar que aquest personatge era jo, però també cada persona del meu equip. El Talo Talent no era una història inventada. Era la història de tots els que continuem buscant com liderar sense perdre la humanitat. Vam tornar a l’oficina amb una cosa diferent en la mirada. No ho vam dir, però tots ho vam sentir. Ja no érem els mateixos. Havíem entès que el lideratge del 2030 no es construeix amb jerarquies, sinó amb vincles. Amb empatia. Amb confiança. Des d’aleshores, cada vegada que les coses es compliquen, penso en aquella tempesta a Tarragona. En com improvisem, en com escoltem, en com ens mirem sense màscares. I recordo que liderar no és controlar, sinó acompanyar. El futur no és allà enfora, esperant-se. És aquí, en la manera en què decidim ser presents. I si alguna cosa vaig aprendre en aquell viatge amb TalensIA HR, és que el talent, com el mar, mai no es posseeix. Només s’aprèn a navegar.