Descentrar Catalunya
Arquitecte i antropòleg
Quan la revisió de la ficció global i, a Catalunya, la nacional porten a una incipient recol·locació del panorama, va, i 3Cat es posa a dividir el país en “sectors”… Ja fa uns mesos que l’única “dona del temps” i els homes que l’acompanyen i l’acompanyaran a mesura que els veterans es jubilin, matí, migdia i vespre, es passen els escassos cinc minuts de programa sectoritzant el Principat, els Països Catalans, Espanya, Europa, la Mediterrània, i tot aquell àmbit territorial que se’ls plasma a la pantalla.
No, la cosa no va de recuperar la geometria o raons de tipus econòmic –que també ajuden a situar-se–, sinó de descentrar, de perdre el centre i, a poc a poc, fins i tot el nord: “bandes de núvols prims a aquest sector, cap al terç oest”, clic, “al Pirineu també destaquem que les temperatures poden arribar a tocar aquests trenta graus, per tant, demà també pujarà la temperatura en aquest sector”, clic, “altre cop tornarem a tenir aquests núvols que fan una mica la guitza als que volen anar a la platja, perquè es mantindran en aquest sector de la façana litoral”, clic, “igual que en algun sector del País Valencià”, clic “imatges que rebíem, doncs, en aquest sector d’Andalusia”, clic, “al continent europeu, tot i que tenim pertorbacions, queden força restringides en aquest sector… [quin?]”, clic. Tot i res esdevé un “sector”. Ja em perdonareu, però la superficialitat no té límits…
Quaranta anys esvaïts d’un cop de ploma. Retrocedim al 1985, quan a Televisión Española Mariano Medina (encara en blanc i negre, i amb una vareta a la mà acabada en punta glandiforme i brillant) parlava de “las regiones orientales” o bé del “cuadrante nordeste”. Aleshores, tanmateix, el nostrat Antoni Castejón (amb la mà, i punt, als antípodes del señoro espanyol) assenyalava sense esferificacions, el sud del Principat, l’extrem nord de la franja litoral, Ponent, les Comarques del Pla, “l’àrea compresa entre la zona de Sicília, Còrsega i Sardenya, i les Balears”, les zones de l’Estret de Gibraltar, de l’Aragó, o “del Golf de Lleó, a la part més oriental”, el centre d’Europa i el nord de la península Ibèrica… Quatre dècades repetint que el país és rebregat i complex –també des de la perspectiva climàtica i dels oratges–, per a aconseguir desenfocar la geografia, desorientar el personal i desviar la mirada.
I per a més inri, va, i ara a 3Catinfo(grafia) grisegen el territori català, l’espanyol, l’europeu, clic, cosa que ha comportat la sortida en tromba dels catalans fidels, protestant no tant per la foscor en si com perquè no s’hi troben… No seré jo qui defensi el centre, no, valga’m déu. Però, ja que hi som, posats a ser creatius i a prendre una direcció estratègica, proposo: per què no desplaçar-lo i situar-lo on toca, a l’altiplà “central”, i des d’aquest punt comencem de nou la partida? A veure si el missatge arriba a Girona i al Cap i casal, i piulen.