Les mares i el Nadal
Aquest any a casa hem cuinat l’àpat del Dia de Sant Esteve per a la trobada de tota la família. Ens hauríeu hagut de veure els dies abans amb mil i un missatges per decidir què fem, on ho comprem i quan ho elaborem. Mentre intentàvem posar una mica d’ordre a aquest caos logístic, em va venir al cap que les nostres mares ho han estat fent durant dècades, i sempre des d’una discreció silenciosa que ara, que estem prenent el relleu, em corprèn.
Elles tenien tot el Nadal al cap. Començaven els preparatius quan encara érem a la tardor. Anaven a mercat, demanaven a la xarcuteria que els reservés un gall dindi per a quinze o vint, triaven el cava i els torrons, pensaven com bellugar els mobles del menjador per encabir tota la família, feien una repassada a tota la vaixella, la coberteria i la cristalleria que solament es treia per festes, per no parlar que, coneixent tots els gustos i les manies de cada comensal, tractaven de satisfer-los. A més, ens rebien ben arreglades amb tota la casa a punt perfectament decorada per a l’ocasió, tot i haver estat embolicant els regals fins ben entrada la matinada.
Ara, que vivim un canvi generacional, tota aquesta feinada em sembla ingent. El fet d’haver d’assumir un nou rol que no es limita a seure a la taula, m’adono que les nostres mares sostenien soles el Nadal. Tenien (i la resta de la família teníem) coll avall que el seu sacrifici i el seu esforç era una manera d’estimar-nos, com si aquesta forma de cura, que va més enllà de fer el menjar, fos una parcel·la exclusivament seva. Dedueixo que devien acabar exhaustes de les celebracions nadalenques, però mai vaig sentir ni una lleugera sospita de queixa. S’havia de fer i es feia. Punt.
Podríem dir que ja estem a les acaballes d’aquest Nadal. Per tant, els de casa tenim una mica més de tres-cents dies per organitzar-nos millor per a quan arribi el Dia de Sant Esteve del 2026. Amb un quart de la capacitat organitzativa de les nostres mares ja faríem. Per començar, ara que venen rebaixes, podríem adquirir una cristalleria nova per tal que totes les copes de la taula siguin iguals.
Durant aquests dies m’he mirat la mare i la sogra amb uns ulls diferents. Els he volgut dir que mai els podrem agrair prou haver estat la columna vertebral del Nadal, i que ja és hora que la cura i l’estima canviïn de bàndol.
