La responsabilitat dels poderosos

La frase tenir un gran poder comporta una gran responsabilitat és ja ben coneguda i crec que acceptada per gairebé tothom. És evident que els qui més poder tenen són els que prenen la majoria de decisions que ens afecten com a societat, tant les beneficioses com les perjudicials. Alhora, tenir poder sovint va aparellat a posseir prou mitjans econòmics per tal de resoldre molts dels problemes que neguitegen la societat.

En general i fent-ne un balanç complet crec que l’existència de grans empreses integradores en el sector ramader ha estat un factor de progrés per a les petites i mitjanes explotacions de Ponent. Només cal parlar amb els nombrosos ramaders integrats del nostre territori, molts d’ells de fa una colla d’anys, per constatar que n’estan contents. Cal recordar que per mantenir constant la taxa de benefici total, una explotació actual ha de produir tres o quatre cops més de canals de les que es necessitaven trenta o quaranta anys enrere. En la nova economia cal consumir cada cop més capital, més energia i més recursos naturals per tal de poder produir més unitats, ja que el benefici per unitat és decreixent.

Pel que fa a la gestió dels residus produïts, però, el paper de les integradores no ha estat pas a l’alçada. Al ramader integrat, sovint amb poca terra on escampar les dejeccions per tal d’utilitzar-les com a adob, les poderoses integradores l’han deixat sol. Podem afirmar que les integradores no s’han responsabilitzat d’uns purins que, al cap i a la fi, generen els porcs que els ramaders engreixen per a ells. Haurien d’haver-ho fet, perquè tenen prou capital i capacitat organitzativa per crear una empresa filial que, a cada comarca o territori on hi ha excedents de purins, produeixi biometà o adob orgànic, practiqui l’economia circular i afronti el futur on els grans recursos seran els residus.

Els conflictes originats pel tractament dels purins mitjançant projectes empresarials que no convencen bona part de la societat, perquè desconfien de la tecnologia emprada, perquè volen emprar CDR o perquè les seves dimensions gegantines són vistes com una amenaça, ja fa dies que han començat i em sembla que aniran a més. Seria molt trist que tot plegat acabés en un enfrontament entre ramaders i partidaris de l’economia productiva i sectors preocupats per la salut pública, el medi ambient i l’economia vinculada a la producció ecològica o al turisme de qualitat. De fet, els necessitem a tots per mantenir els nostres pobles vius.

Demano, doncs, que els que tenen gairebé tot el poder, perquè escorxen i comercialitzen centenars de milers de caps, assumeixin la responsabilitat de tractar les ingents dejeccions que se’n deriven. Hi ha en joc la continuïtat del model d’integració, que tanta prosperitat ha creat, perquè el nombre de purins seguirà creixent i els ramaders petits i mitjans, la baula més feble de la cadena, difícilment podran afrontar-ne la gestió amb els seus propis recursos. I si segueixen eludint les seves responsabilitats, alhora que la ciutadania pressiona, potser caldrà que el Parlament els hi obligui.