Votar en contra de la majoria

Quan es parla de decrets, projectes de llei, iniciatives… de vegades es perd allò essencial: a qui afecta cada vot al parlament i quines conseqüències reals té. Per això, convé saber i explicar bé què s’ha votat aquest dimarts al Congrés.

PP, Vox i Junts per Catalunya han unit els seus vots per tombar al Congrés el decret que contenia la renovació de l’escut social. I aquest vot no ha estat neutre ni tècnic. Ha estat una decisió política amb efectes molt concrets sobre la vida de milions de persones.

El decret incloïa la pujada de les pensions, perquè més de 13 milions de pensionistes, més de 104.000 a les nostres comarques, no perdessin poder adquisitiu. Incloïa la pujada de l’Ingrés Mínim Vital, que sosté 785.000 famílies vulnerables i beneficia més de 21.000 persones de les terres de Lleida, de les quals 12.000 són menors. Incloïa la prohibició de tallar la llum, el gas o l’aigua a persones vulnerables, a més de la pròrroga del bo social elèctric, una xarxa bàsica de protecció davant de la pobresa energètica.

Incloïa també la suspensió dels desnonaments en suposats taxats de vulnerabilitat, amb acreditació prèvia, control judicial, així com compensacions econòmiques als propietaris. I contemplava mesures per a la jubilació anticipada de col·lectius de risc, com ara bombers forestals i agents mediambientals, a més d’incentius fiscals lligats a la transició verda, l’eficiència energètica i la mobilitat elèctrica, fonamentals per a famílies, autònoms, ajuntaments i sectors sencers productius.

Res d’això no era abstracte. Tot tenia destinataris concrets, noms i cognoms, realitats quotidianes. Avui no s’ha votat contra un decret tècnic, s’ha votat en contra de protegir la gent.

L’explicació que s’ha donat per justificar el vot en contra –ho deuen haver llegit– ha estat els desnonaments. I convé explicar també això amb rigor, perquè el debat públic no es pot sostenir sobre mitges veritats. La suspensió de desnonaments no era ni general ni automàtica. Era temporal, limitada a casos de vulnerabilitat acreditada, sotmesa a ponderació judicial i acompanyada de compensacions econòmiques als propietaris. Una mesura equilibrada pensada per evitar situacions d’exclusió extrema sense desprotegir drets. No un eslògan. No una ocurrència. No un abús. Tot i així, s’ha utilitzat com a excusa per votar no tota la resta.

No és la primera vegada que passa. El Partit Popular fa anys que afirma que recolza la pujada de les pensions. Però cada cop que aquesta pujada arriba al Congrés, el seu vot és no. Ha tornat a passar, amb el mateix resultat de sempre: el PP no ha pensat en les persones, ha pensat únicament a bloquejar el Govern, encara que aquest bloqueig tingui un cost social evident.

No perd el Govern, perd la gent. I cal dir-ho amb claredat, perquè la ciutadania té dret a saber qui defensa què i qui bloqueja què. Els responsables d’aquesta reculada social tenen nom i cognoms: el PP, Vox i Junts per Catalunya, que han decidit votar junts per tombar un decret que protegia la majoria social. I amb el seu vot en contra han perjudicat també l’administració més propera, els ajuntaments, que tornaran als recursos de 2023. En definitiva, et demanen el vot i l’utilitzen per votar contra els teus beneficis.

Estar a l’oposició no consisteix només a mirar el marcador polític ni calcular titulars. També exigeix responsabilitat. Exigeix exercir una oposició útil, capaç de prendre decisions que millorin la vida de les persones, fins i tot quan fer-ho no és còmode. Bloquejar és fàcil. Només cal dir no a tot, encara que el preu el paguin altres.

Des del Partit Socialista continuarem fent el mateix que hem fet sempre: explicar, defensar i votar a favor de la protecció social. Perquè creiem que les pensions no es qüestionen, es garanteixen. Que l’habitatge no és un privilegi, és un dret. I que ningú no hauria de quedar enrere per càlculs partidistes.

Novament, alguns han triat el bloqueig. Nosaltres seguirem escollint la gent.