La problemàtica de l’absentisme laboral
Soci-director de l’àrea jurídica de Despatx Moragues, S.L. i professor associat de Dret del Treball a la UdL
Actualment hi ha força debat sobre la problemàtica de l’absentisme laboral.
Des del punt de vista empresarial, l’absentisme laboral produeix a les empreses força problemes organitzatius per cobrir aquestes baixes i trobar mà d’obra per realitzar les funcions que les persones en situació de baixa mèdica no poden realitzar, a la vegada que suposa afrontar importants costos econòmics derivats de la necessitat de major contractació i formació del personal que ha de substituir les persones treballadores en situació de baixa. Resulta per tant lògica la preocupació de les empreses per tal que s’adoptin mesures per evitar baixes mèdiques que no resulten prou justificades o s’allarguen excessivament en el temps.
Per contra, des del punt de vista sindical, es posa èmfasi en el fet que moltes d’aquestes baixes mèdiques tenen causa en la manca de previsió en matèria de salut laboral per part de les empreses, i la pressió a la qual se sotmet les persones treballadores, a més del fet que les baixes estan justificades i acreditades pels corresponents professionals de la medicina.
Simplificat en aquests termes, sembla que ambdues parts, patronal i sindical, poden tenir raó.
Ara bé, el fet de l’absentisme és quelcom més complex, i constitueix una problemàtica molt important tant des del punt de vista empresarial com sindical. Si bé és cert que la baixa mèdica l’estén el professional de la medicina competent, no és menys cert que en molts casos és massa fàcil tant la seva concessió com la seva dilatació en el temps. Per tant, cal distingir els supòsits en què la baixa mèdica està correctament justificada i emesa, per raons clares de salut, d’uns altres en els quals la justificació no és tan evident, o quant menys, no ho és per a la seva dilatació temporal. És en aquests darrers casos en els quals resultaria desitjable que els organismes públics competents (SGAM, INSS, Mútues d’Accidents de Treball) fossin més àgils a l’hora de valorar situacions de possible abús de baixes laborals de les quals tinguessin coneixement, bé sigui perquè l’empresa ho denuncia, o ho proposa la Mútua d’Accidents de Treball. Si bé és cert que aquest mecanisme està previst legalment (proposta d’alta mèdica), el cert és que no funciona amb prou celeritat, i en moltes ocasions compta amb el beneplàcit del facultatiu de família que ha emès la baixa mèdica, i es resisteix, moltes vegades per petició del mateix pacient, a estendre l’alta mèdica.
Aquest fet determina que, cada cop més, les empreses optin per contractar costosos serveis de detectius privats per tal de poder acreditar que la baixa resulta fraudulenta, o quant menys, que no impedeix a la persona treballadora la realització de les tasques pròpies del seu lloc de treball. Un cop obtingut aquest informe, i si acredita algun d’aquests dos extrems, l’empresa pot acomiadar disciplinàriament el treballador, per transgressió de la bona fe contractual, sense abonament de cap indemnització (article 54 de l’Estatut dels Treballadors).
Pel que fa a l’argument dels sindicats sobre les condicions laborals a les quals se sotmet les persones treballadores, amb manca de previsions de salut laboral o submissió a excessiva pressió, també en aquests casos poden realitzar les accions corresponents, bé davant la Inspecció de Treball, bé jurisdiccionalment interessant l’extinció indemnitzada per incompliment empresarial greu expressament prevista a l’article 50 de l’Estatut dels Treballadors, amb dret a la indemnització establerta per l’acomiadament improcedent (33 dies per any treballat amb un topall de 24 mensualitats), i inclús demanar una indemnització complementària per possible vulneració de drets fonamentals (dret a la salut, a la indemnitat, etc.). En aquest cas, també seria desitjable una major agilitat tant de les actuacions per part de la Inspecció de Treball, com sobretot de les instàncies judicials, actualment col·lapsades i amb uns períodes d’assenyalament de judicis en molts dels casos superiors a l’any.
Per tant, la patronal i els sindicats tenen la seva part de raó, com acostuma a passar en la majoria d’ocasions, i no es pot simplificar el debat, si bé és cert que una major rigorositat i agilitat en els tràmits, tant per comprovar la realitat i durada de les baixes mèdiques, com les possibles actuacions a realitzar per part de les persones treballadores sotmeses a situacions d’abús, ajudarien a si no solucionar, a reduir de forma significativa els greus problemes que comporta l’absentisme laboral.
