Autònomes o autòmates
El dilluns 2 de març està prevista una mobilització per exigir millors condicions laborals per a les persones autònomes. Fa quasi vint anys que estic donada d’alta al model 036 d’Hisenda i mai havia estat convocada a una acció de protesta. I no serà perquè no en tinguem motius. A vegades, m’he preguntat si soc autònoma o autòmata ja que la majoria portem l’automàtic posat i no tenim ni temps de parar ni pensar què fem o deixem de fer. D’altres, també ens veig com a petits hàmsters pujats a la roda que gira, gira i gira. D’aquí que agafem tantes poques baixes, tot i que també emmalaltim, ens estressem i patim situacions personals i familiars que requeririen una aturada. Però no, seguim produint perquè els rebuts dels autònoms (i com és el meu cas, les nòmines i la seguretat social de les meves treballadores) es giren pel banc puntualment cada final de mes, tant si has facturat com no. El que pitjor porto, des de sempre, és fer de banc de l’administració pública. Crec que se’n parla poc i que, si ho féssim, ens podrien donar la medalla nacional a conviure bé amb la incertesa. Factures a una data concreta i mai saps quan la cobraràs. Això sí, tu sí que saps que hauràs de pagar l’IVA d’aquell import encara que no el tinguis ingressat (que és en la majoria dels casos). Hi ha la llei de morositat que diu que tothom hauríem de cobrar als trenta dies, però no sempre és així. Per ser justa, sí que hi ha ajuntaments que paguen quan toca i a mi em venen ganes d’abraçar la tècnica que ho ha fet possible. Per ser honesta, hi ha hagut moments en què he pensat de fer un gir professional i preparar-me per entrar a la funció pública. Em pregunto com deu caure al cos això de saber quan cobres cada mes i tenir les vacances pagades. Ho visualitzo i penso que em podria arribar a agradar. Però després em fixo amb el que tinc a la vora i m’adono que no. Conec molta gent amb una plaça a l’administració i el seu nivell d’insatisfacció és tan elevat que fa feredat. Sortosament no tothom és així, però sí que tinc testimonis propers de baixes per estrès, apatia, desconfiança entre els companys... i comptant els dies per a la jubilació. El dilluns em sumaré a la protesta, tot i que el que sí seria efectiu fora que totes les autònomes del país, com a mesura de protesta, retornéssim el rebut dels autònoms del mes de març. Provocaríem un daltabaix tan gros a la caixa de l’Estat que potser algú es quedaria sense cobrar. Serà qüestió de proposar-ho.
