Un jutjat de Lleida concedeix a un conductor de repartiment la incapacitat permanent per un trastorn greu del so

El Jutjat Social 2 de Lleida ha concedit a un conductor de repartiment la incapacitat permanent absoluta per a qualsevol tipus de feina al patir un trastorn greu del son. Condemna així l’Institut Nacional de la Seguretat Social (INSS) a pagar-li una pensió en aquest sentit, després que l’organisme només li reconegués una incapacitat permanent total, a l’entendre que la seua malaltia no li impedia poder exercir altres llocs de treball diferents al qual estava exercint en aquell moment. El treballador, representat per l’advocat laborista César Alejandro Roig Cubino, del despatx Roig i Benseny Advocats, pateix una Síndrome d’Apnea Obstructiva del Son (SAOS) severa, una patologia respiratòria que provoca interrupcions repetides i severes de la respiració durant el son. Aquesta malaltia genera episodis de somnolència extrema, deteriorament cognitiu i risc elevat d’accidents, especialment crític en professions com la conducció, destaca l’advocat.

Segons la sentència, el pèrit va concloure que el treballador no disposa de capacitat per assumir cap activitat laboral amb continuïtat, responsabilitat ni un mínim d’eficàcia, atesa la combinació de somnolència severa, trastorns d’atenció, risc per a la seua pròpia seguretat i descompensació psiquiàtrica. De fet, l’empresa al·legava episodis reiterats d’endormiscaments, tasques inacabades i falta de concentració per part de l’empleat.

En aquest sentit, la jutge assenyala que no pot concloure’s que les limitacions del demandant afectin només tasques de risc com la conducció, sinó que incapaciten per a l’execució productiva de qualsevol activitat laboral, “incloses les més lleugeres i sedentàries”, en tant que exigeixin un mínim de constància, vigilància, atenció sostinguda i capacitat relacional que el demandant no pot garantir de forma estable.

Per aquesta raó, la magistrada estima la demanda presentada pel treballador contra la decisió de l’Institut Nacional de la Seguretat Social, que només li va reconèixer una incapacitat per al seu treball, i declara la seua situació d’incapacitat absoluta per a qualsevol ofici, per la qual cosa ha de rebre la prestació corresponent en un 100% de la seua base reguladora.

L’advocat que ha portat aquest cas destaca que la clau ha estat l’aportació d’un peritatge mèdic especialitzat en fisiopatologia, el qual va acreditar que les limitacions del treballador no només li impedien exercir la seua professió habitual, sinó que li impedien qualsevol activitat laboral.

Així mateix, destaca que el reconeixement de la incapacitat permanent absoluta és difícil d’aconseguir quan l’INSS s’hi oposa.

El TSJC va atorgar l’absoluta a dos lleidatanes per fibromiàlgia

El Tribunal Superior de Justicia de Catalunya ha dictat recentment dos sentències en les quals reconeix la incapacitat permanent absoluta per a qualsevol treball a afectades de fibromiàlgia i patologies derivades, com ja va publicar SEGRE. En un dels casos, es va estimar la demanda d’una lleidatana, responsable d’una botiga, amb un quadre pluripatològic amb trastorn depressiu amb agorafòbia, fibromiàlgia i síndrome de fatiga crònica en grau III. També va rebutjar un recurs de la Seguretat Social contra la sentència que li va reconèixer a una altra lleidatana, vigilant d’un aparcament, la incapacitat permanent absoluta al patir fibromiàlgia i síndrome de fatiga crònica, entre altres malalties.