La meva Marie-Claire Daveu

No ha estat triat, però durant, pràcticament, tota la vida laboral a la indústria farmacèutica (22 anys) sempre he tingut com a caps directes dones, i ha estat magnífic i recomanable. Primer vaig tenir, a MSD, la incombustible Regina Revilla. I després, Sanofi; vaig tenir consecutivament Jacques Cessot, Belén Garijo, Marie-Claire Daveu, Elisabeth Poy i altre cop Belén Garijo. Amb en Jacques Cessot només hi vaig estar pràcticament un any, la qual cosa significa que, dels vint-i-dos, vint-i-un he tingut dones com a caps directes.

Avui voldria parlar de Marie-Claire Daveu, una dona determinada i que per a mi va ser determinant.

La vaig conèixer el 18 de juliol de l’any 2006 a Barcelona. Ella feia poc que havia estat nomenada Cap del tot just creat Departament de Desenvolupament Durable a Sanofi-Aventis. Desenvolupament durable és el terme que els anglosaxons descriuen com a Sustainability i que aquí es coneix com a Sostenibilitat, i vindria a ser un equivalent, mutatis mutandis, de Responsabilitat Social Corporativa, tot i que amb alguns matisos que no és el lloc per a desenvolupar.

Vàrem tenir una conversa directa i franca, i al cap d’una setmana ja estava a París per entrevistar-me amb tres directius assenyalats de la Companyia per avaluar si tenia les aptituds i actituds necessàries per a esdevenir adjunt de Madame Daveu. Van considerar que sí, i el 1r de setembre ja estava a París, vivint primer en un hotel i després en un magnífic apartament al districte 8, gaudint de la meva condició d’expatriat, amb les condicions que comporta aquest estatus.

Marie-Claire Daveu em va posar “firme” des del primer dia, però la feina amb ella fou exigent, constant, enriquidora i exitosa. Vàrem fer el primer programa i el primer informe de Desenvolupament Durable de la companyia, i vàrem posar les bases per a esdevenir membres del Dow Jones Sustainability Index, una fita que assolírem el 2007 quan jo era Director per interim.

Dic que Director per interim perquè el 6 de maig d’aquell 2007 Nicolas Sarkozy fou elegit President de la República Francesa i, en la conformació del govern el juny d’aquell any, Nathalie Kosciusko-Morizet (NKM) fou designada Secretària d’Estat d’Ecologia, i li va faltar temps per a trucar a la seva amiga Daveu per tal que esdevingués la seva Cap de Gabinet. Ambdues es coneixien per haver estudiat a l’École nationale du génie rural, des eaux et des forêts (un equivalent a Enginyeria d’Agrònoms), i NKM era la padrina de bateig de la filla de Marie-Claire Daveu.

Total, que el treball conjunt només va durar deu mesos, però per a mi fou una immersió brutal, ascendent i molt profitosa. Ella, una catòlica normanda tradicionalista devota de la Medalla Miraculosa, sempre va estar ben connectada amb el poder polític de la França conservadora i republicana. Només amb vint-i-nou anys ja va entrar com a assessora tècnica al Gabinet del Primer Ministre, Jean-Pierre Raffarin, i després fou cap de gabinet del Ministre de l’Ecologia i del Desenvolupament Durable, Serege Lepeltier.

Amb trenta-quatre anys fou Directora de departament a Sanofi-Aventis, i un any després, tal com he indicat, va tornar a l’administració pública, on va ocupar durant cinc anys diversos càrrecs com a Secretària d’Estat als Ministeris d’Ecologia, de Transports i d’Habitatge. Amb l’arribada del President Hollande, va abandonar l’administració, però fou nomenada, immediatament, Directora de Desenvolupament Sostenible i de Relacions Institucionals Internacionals al grup Kering.

Potser si dic Kering a quasi ningú li dirà res, però si esmento algunes de les marques que constitueixen el hòlding potser el grau de coneixement canviarà: Gucci, Stella MacCartney, Balenciaga, Saint-Laurent o Puma, per exemple. I també canviarà si dic que el patró és el súper milionari François-Henri Pinault. Segons ella, a Kering, com arreu, sostenibilitat implica millorar la transparència de l’empresa cap a clients i inversors, i fer les coses de manera ètica i respectuosa envers el medi ambient. La prova és que Kering és l’única empresa de moda que ha obtingut la certificació de la Xarxa d’Objectius Basats en la Ciència (SBTN).

Considera que luxe i sostenibilitat han d’anar plegats, perquè l’excel·lència cal que estigui present en tots els àmbits. I té clar que la sostenibilitat aporta valor i oportunitats de negoci, i és bàsica per tal d’atreure els nous consumidors.

A part de la seva feina a Kering també és Directora Presidenta del Comitè d’Ètica, Medi Ambient i Desenvolupament durable d’ENGIE (l’antiga GDF Suez) i Membre del Comitè de Riscos, del Comitè de Compensacions i del Comitè de Responsabilitat Social del grup Crédit Agricole.

Viatja per tot el món, i té feina que no s’acaba, però si coincidim a París sempre som a temps de compartir una copa de vi (sempre blanc i ben fresc). I m’agrada.