Amb Franco es moria pitjor

El 20 de novembre del 2025 va fer 50 anys de la mort del dictador Francisco Franco. Fa pocs dies, el 25 de febrer del 2026, moria un dels seus més fanàtics seguidors: Antonio Tejero Molina, un tinent coronel expulsat de la Guàrdia Civil, que va encapçalar el cop d’estat del 23 de febrer del 1981. Gairebé coincideix la seva mort amb la celebració del 45è aniversari d’aquell inefable dia.

Qualsevol demòcrata estaria convençut que aquestes dues figures històriques han estat nefastes per a Espanya. Tanmateix, una esfereïdora enquesta elaborada per l’institut 40 dB i publicada pel diari El País, el 20 de novembre del 2025, alertava d’una realitat que no hauria de caure en sac trencat: una part de la joventut recula a posicions extremistes tendents al feixisme en un grau superior als més grans.

Segons el sondeig, en termes generals, gairebé tres quartes parts de la població (73,7%) creuen que “la democràcia és preferible a qualsevol altra forma de govern”; un 17,4% considera que, “en determinades circumstàncies”, “un règim autoritari pot ser preferible” i un 8,8% afirma que li és “indiferent un règim que un altre”. Segons l’edat de l’enquestat, gairebé una quarta part dels joves –el 23,6% en el cas de la generació Z (18-28 anys) i el 22,9% dels millennials (29-44 anys)– creu que pot ser preferible un sistema no democràtic. Per contra, els Boomers (61 o més anys), només el 12% pensen que una dictadura és millor que una democràcia.

Dades preocupants per als demòcrates, que tenen en els més grans el volum més important de seguidors i en perden entre els més joves.

Sense ànim d’alliçonar ningú, vull insistir a recordar les proeses dels franquistes, que es van aixecar el 18 de juliol del 1936 davant un Govern legal sorgit d’unes eleccions democràtiques. Aquell moviment va originar una Guerra Civil que, segons un especialista com Julián Casanova, coordinador del llibre 40 años con Franco (2015), entre 1936 i 1939 va ocasionar l’esgarrifosa xifra de 600.000 morts: uns 450.000 al front, uns 100.000 per la repressió feixista i 55.000 a la zona republicana. Seguidament, almenys 50.000 persones més van ser executades durant els primers anys del règim franquista (de 1939 a 1946). A aquestes dantesques xifres s’hi hauria d’afegir la sobremortalitat ocasionada per malalties, suïcidis o inanició que sumaria uns 350.000 morts durant la postguerra. Però la pitjor de totes les dades és que un 30% de les víctimes de la repressió militar franquista durant la guerra està sense registrar o en parador desconegut, en foses encara per exhumar.

Tanmateix, això no afecta una part important dels votants de Vox, la tercera força política d’Espanya actualment, ja que el 38,3% dels quals pensa que en determinades circumstàncies és millor un règim autoritari; mentre que només el 48,9% prefereix la democràcia a qualsevol forma de govern.

Davant el mantra feixista que “amb Franco es vivia millor”, els demòcrates podem contraposar que l’únic del cert de tot plegat és que “amb Franco es moria pitjor”.