8M: de la reivindicació a l’acció pública
QUAN ES commemora el 8 de març, Dia Internacional de les Dones, també és un bon moment per mirar enrere i analitzar com han evolucionat les polítiques d’igualtat als municipis durant els darrers cinquanta anys. Des del 1976 fins a l’actualitat, els ajuntaments han passat de tenir un paper gairebé inexistent en aquesta matèria a convertir-se en actors clau en la promoció de la igualtat entre dones i homes. A finals dels anys setanta, en plena transició democràtica, la reivindicació de la igualtat venia principalment de la societat civil i del moviment feminista. Els municipis, que començaven a recuperar el seu paper institucional, encara no disposaven d’estructures específiques per abordar aquestes qüestions. Les iniciatives que es posaven en marxa eren puntuals i sovint depenien de la voluntat política o de l’impuls d’associacions de dones que reclamaven més espais de participació i visibilitat. Durant els anys vuitanta i noranta es produeix un primer pas important: molts ajuntaments comencen a crear regidories de la dona o serveis municipals dedicats a la promoció de la igualtat. Es tracta d’una etapa en què la qüestió de gènere entra progressivament en l’agenda política local. Les activitats se centren sobretot en la sensibilització, el suport a les entitats de dones i l’organització d’actes i programes comunitaris.Amb l’entrada del nou segle, les polítiques d’igualtat municipals guanyen estructura i continuïtat. Ja no es tracta només d’organitzar activitats puntuals, sinó de planificar estratègies a mitjà i llarg termini. És en aquest moment quan molts municipis comencen a elaborar plans municipals d’igualtat, a impulsar programes de prevenció de la violència masclista i a incorporar professionals especialitzats dins de l’administració local. En els darrers anys, els municipis han ampliat encara més la mirada. Les polítiques d’igualtat ja no es limiten a un únic departament, sinó que es treballa perquè la perspectiva de gènere estigui present en àmbits tan diversos com l’urbanisme, la cultura, l’esport, l’educació o les polítiques socials. També s’ha reforçat el treball conjunt amb escoles, entitats i altres administracions per abordar els reptes de manera més coordinada. Tot i els avenços, el camí cap a la igualtat real encara no està complet. Persisteixen desigualtats en l’àmbit laboral, en la corresponsabilitat de les cures o en la representació en espais de poder. A més, la lluita contra les violències masclistes continua sent un dels grans desafiaments de les polítiques públiques. Cinquanta anys després, els municipis han passat de ser espectadors a protagonistes en la promoció de la igualtat, i en aquest aspecte, des de l’Àrea d’Igualtat de la Diputació de Lleida hi hem estat, hi som i hi serem. Perquè el 8M ens recorda que els avenços assolits són fruit de dècades de reivindicació, però també que les polítiques d’igualtat han de continuar evolucionant per donar resposta als nous reptes socials. Perquè la igualtat no és només un objectiu institucional: és una construcció col·lectiva que es fa, dia a dia, també des dels municipis.
