L’ecosistema que ningú no va planificar
L’Anna Martin és una jove que dirigeix Atom H2. Dona. De Lleida. Aquesta setmana ha guanyat el Premi EmprendeXXI al 4YFN: la start-up amb més potencial de Catalunya, segons CaixaBank DayOne i ENISA. No és cap sorpresa. L’any passat, Uniscool ja havia estat guardonada al mateix escenari. Dos anys seguits. Dues empreses lleidatanes. Dos exemples que demostren una cosa: el veritable enemic no és el risc. És la comoditat d’acceptar perdre un xic cada dia per no haver d’arriscar.
Aquesta comoditat s’assembla molt a la prudència. I per això és tan difícil de combatre. Passa amb les persones, però també amb els territoris: la temptació de construir un ecosistema empresarial des d’un despatx, amb fulls de ruta i convocatòries de premsa, és exactament la mateixa trampa. A Lleida s’ha escollit el camí contrari. El més caòtic, sí, però el que els estudis han demostrat que funciona de debò: un grapat de gent que ha decidit no esperar promeses i ha passat a l’acció. Sense full de ruta. Sense decrets. Amb persones. Amb ganes i, sobretot, amb gana.
Que els resultats ja es comencen a veure és un fet que es palpa. Fa deu dies, Analític Lleida i l’Ajuntament de Mollerussa van reunir 500 persones a la Trobada Empresarial. Dijous passat, Isprox i Grup SEGRE van omplir el Teatre Ateneu de Tàrrega amb la primera Trobada del Talent. Dos actes en deu dies. Mil persones movent-se per fer millors les seves empreses.
Ara bé, cal no ser triomfalista. A Tàrrega, el president de Pimec Lleida, Borja Solans, va posar xifres sobre la taula que han de preocupar i ocupar: un 17% de les empreses de Lleida van tancar l’any passat amb pèrdues, i un 40% tenen la viabilitat compromesa.
Davant d’aquest panorama, la recepta és una sola: innovar i créixer. I el que demostra el territori és que la millor manera de fer-ho és en conjunt. Petit o mitjà, i en solitari, és molt més difícil –per no dir impossible. Ningú no guanya sol una partida que s’està jugant a escala global.
Precisament per això el pròxim capítol importa. S’escriu el 25 i 26 de març, a LoCowork i a La Llotja. És el Link Up Fest. I ja és un referent on el 35% dels assistents vindran de tota Espanya. No haurem de sortir nosaltres a buscar el món. Vindrà ell. A veure, a invertir i a aprendre què s’hi cou, a Lleida.
Els ecosistemes que funcionen no es decreten. Es construeixen embrutant-se les mans i tocant la terra. D’això, aquí, en sabem molt. I per això, quan ens hi posem de debò, no tenim rival.
